 | |
| Tipus | instrument de vent  |
|---|---|
| Professió artística | woodwind instrument player (en)  |
Els instruments de vent de fusta,[1] a vegades dits instruments de vent-fusta, és una família d'instruments musicals dins la família d'instruments de vent (aeròfons). Són uns instruments que tradicionalment es fabricaven en fusta, tot i que actualment n'hi ha de metall, en què el so es produeix bufant en una llengüeta, també anomenada canya, o en un bisell o obertura. Aquesta acció posa en vibració la columna d'aire dins de l'instrument.[2]
Els instruments de vent de fusta són una subsecció de l'orquestra simfònica, dins la secció de vent. Aquesta ordenació tradicional és basada en la pràctica musical i té «de fet, poca consistència perquè […] les seves categories són, des d'un punt de vista científic, ambigües o contradictòries.»[3]
Organològicament, per la manera en la qual produeixen el so, es poden classificar en instruments de bisell i en instruments de llengüeta o canya.
Tradicionalment en aquesta categoria d'instrument de vent de fusta es troba, entre d'altres, el clarinet, corn anglès, dolçaina, fagot, contrafagot, flabiol, flauta, flauta travessera, gralla, oboè, saxòfon, tenora i tible.
- ↑ «Instrument de vent de fusta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.,
- ↑ Vocabulari de la música. València: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. ISBN 978-84-482-5870-2.
- ↑ «classificació dels instruments». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.