La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant [models] grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures. Consisteix en comparar mitologies utilitzant conceptes i pràctiques religioses de l'antiga Grècia, les seves creences sobre les deïtats i els mites, i buscant equivalències i les característiques comunes.[1]
La frase s'aplica per mostrar l'interès que els grecs tenien per trobar explicacions a les creences i els mites d'altres pobles. Heròdot en va fer un primer intent al descriure la religió egípcia aplicant termes i personatges anàlegs de la religió grega, o quan Dionís d'Halicarnàs i Plutarc fan referència a cultes, temples i pràctiques romanes amb els noms de divinitats gregues equivalents. La Interpretatio graeca també es pot interpretar com l'assimilació per part de cultures no gregues dins dels seus propis sistemes de creences quan els comparen o assimilen amb elsmodels grecs, tal com van fer els romans quan van adaptar els mites i la iconografia grecs amb els noms dels seus propis déus.
La interpretatio romana és un discurs comparatiu que fa referència a la religió i els mites romans antics, en la formació d'una religió gal·loromana específica. Tant els romans com els gals van re-interpretar les tradicions religioses gales i les van relacionar amb els models romans, especialment el culte imperial.[2]
Plini el Vell creia en la "traduïbilitat" de les divinitats, i considerava que eren «noms diferents que donaven els diferents pobles» (nomina alia aliis gentibus).[3] Aquesta capacitat va fer possible el sincretisme religiós de l'època hel·lenística i de l'Imperi Romà.
- ↑ Assman, Jan. «Translating Gods: Religion as a Factor of Cultural (Un)Translatability». A: Religion: Beyond a Concept. Nova York: Fordham University Press, 2009, p. 2-30-231. ISBN 9780823227242
- ↑ Smith, Mark S. God in translation. Grand Rapids, Mich.: W.B. Eerdmans Pub. Co., 2010, p. 39. ISBN 9780802864338.
- ↑ Plini El Vell. Naturalis Historia, II, 5, 15