Isocronisme

Per a petites oscil·lacions, la funció que representa l'elongació angular amb el temps, , és gairebé sinusoidal; per a majors amplituds l'oscil·lació ja no és sinusoidal. La figura mostra un moviment de gran amplitud (negre), al costat d'un moviment de petita amplitud (gris).

Isocronisme de les oscil·lacions (grec antic: ἴσοςἴσος "igual" + χρόνος "temps") és la característica d'un fenomen que es produeix en un temps constant.[1]

  • En tecnologia, és el nom que es dona a períodes d'igual duració, p.e. quan es tracta d'un senyal amb un període constant.[2]
  • En un sistema tècnic, en particular una xarxa o un altre sistema de transmissió, és la propietat de dur a terme tasques definides en un període determinat. Les xarxes de telecomunicacions isòcrones poden transmetre sense errors a una velocitat de dades constant.[3]
  • En els rellotges, la uniformitat de les oscil·lacions s'anomena isocronisme, és a dir, la seva constància de freqüència independentment dels disturbis externs.[4][5][6]
  1. Isocronisme a Optimot
  2.  Aquest article incorpora;material de domini públic de the Administració de Serveis Generals document "isochronous" (Federal Standard 1037C amb suport de MIL-STD-188).
  3. Bill McKenzie. «1394 Isochronous Transfers». Windows Driver Developer Digest, 15-09-2003. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2011. [Consulta: 19 juliol 2011].
  4. «Isocronisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Mary Louise Booth. New and Complete Clock and Watchmakers' Manual: Comprising Descriptions of the Various Gearing, Escapements, and Compensations Now in Use in French, Swiss, and English Clocks and Watches, Patents, Tools, Etc. J. Wiley, 1863, p. 285–. 
  6. Henry G. Abbott. Abbott's American Watchmaker: An Encyclopedia for the Horologist, Jeweler, Gold and Silversmith. Skyhorse Publishing, 4 gener 2012, p. 5–. ISBN 978-1-62636-599-5.