 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(it) Istituto per la Ricostruzione Industriale S.p.A.  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | negoci konzern empresa estatal |
| Indústria | indústria alimentària, constructor aeronàutic, indústria automotriu, construcció naval, indústria química, indústria editorial, sector financer, Indústria informàtica, microelectrònica, metal·lúrgia, sector de les telecomunicacions i sector del transport |
| Forma jurídica | società per azioni |
| Història | |
| Creació | 24 gener 1933, Roma |
| Fundador | Mussolini Cabinet (en)  , Alberto Beneduce i Guido Jung |
| Data de dissolució o abolició | 2002 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Filial | Leonardo Alitalia Banca Commerciale Italiana IRITEL (it) Autostrade per l'Italia (en) Finelettrica (en) Fincantieri Italstat (en) (–1991)Iritecna SpA (fr) (1991–1994)Meridionale Electric Company (en) (–1993)Fintecna (en) (1994–)Finmare (en) (–1994) |
| Lloc web | archiviostoricoiri.it |
L'Istituto per la Ricostruzione Industriale (en sigles IRI) (en català, Institut per a la Reconstrucció Industrial) va ser un ens públic creat en 1933 per ordre del govern italià per salvar de la fallida als principals bancs italians (Banca Commerciale Italiana, Gruppo Unicredito i el Banc di Roma), arran del crack del 29.
Posteriorment en 1937 va ser transformat en un òrgan permanent, que es va convertir en un holding de l'Estat que cada cop tenia un pes major en l'economia italiana, sent el principal grup industrial d'Itàlia durant els 50 anys compresos entre el final de la segona guerra mundial i els anys 90. L'IRI va existir fins a l'any 2000, quan va ser totalment privatitzat.