Jack Taylor (actor)

Plantilla:Infotaula personaJack Taylor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) George Brown Randall Modifica el valor a Wikidata
21 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Oregon City (Oregon) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsJack Taylor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió, guionista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0852488 Allocine: 63395 Allmovie: p70031 TMDB.org: 8927 Modifica el valor a Wikidata
Jack Taylor en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges de l'any 2024
Jack Taylor en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges de l'any 2024

Jack Taylor (nascut George Brown Randall; 21 d'octubre de 1936) és un actor nord-americà conegut per haver protagonitzat moltes pel·lícules de baix pressupost i pel·lícules d'explotació de la dècada de 1970, en particular diverses dirigides pel cineasta de culte espanyol Jesús Franco..[1][2][3] Nascut a Portland (Oregon) suburbi d'Oregon City, Taylor va començar a actuar a l'escenari quan era nen. A la dècada de 1950, va començar a aparèixer en petits papers a sèries de televisió amb seu a Los Angeles abans de traslladar-se a Mèxic i protagonitzar diverses pel·lícules dirigides per Federico Curiel.

Taylor va tenir diversos papers menors en pel·lícules a principis dels anys 60, com ara Cleòpatra (1963) i La darrera aventura del general Custer (1966) abans de tenir un paper principal a Succubus de Jesús Franco (1968). Posteriorment, Taylor es va traslladar a Madrid, i va aparèixer en nombroses pel·lícules d'explotació i de terror allà, com ara Count Dracula (1970), Eugenie... The Story de Her Journey into Perversion (també 1970), Female Vampire (1973) i Mil gritos tiene la noche (1982).

Els papers posteriors de Taylor inclouen 1492: Conquest of Paradise (1992), La novena porta de Roman Polanski (1999), A2Z de Daryush Shokof (2004) i Goya's Ghosts de Miloš Forman (2006).

  1. «Q&A: Jack Taylor». spanishfear.com. [Consulta: 16 agost 2019].
  2. Belategui, Oskar. «Ser el malo siempre es mejor: la gente solo se acuerda de ti» (en castellà). El Correo, 02-05-2019. Arxivat de l'original el May 5, 2019.
  3. Weismann, 2021, p. 118.