 (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1943 (81 anys) 17è districte de París (França) |
| Formació | Liceu Condorcet Lycée Rocroy-Saint-Léon (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de cinema, guitarrista, pianista, bateria, cantautor, cantant, compositor, acordionista |
| Activitat | 1961 - |
| Gènere | Rock francès |
| Instrument | Veu, guitarra, piano, bateria i acordió |
| Segell discogràfic | Disques Vogue Gaumont Musique (en) Columbia Records |
| Família | |
| Cònjuge | Françoise Hardy (1981–2024), mort del cònjuge |
| Fills | Thomas Dutronc |
| Premis | |
| |
| Lloc web | jacques-dutronc.fr |
             
 | |
Jacques Dutronc (París 28 d'abril de 1943) és un cantautor i actor francès.
Com a cantant, va ser molt popular als anys seixanta del segle xx, l'era de la cançó protesta i del ié-ié. El primer àlbum Jacques Dutronc de 1966 conté cançons que romanen populars fins avui.[1] Llança una sèrie d'èxits «Et moi et moi et moi», «Mini mini mini», «Les Play Boys», «Les Cactus», «J'aime les filles», «Il est cinq heures Paris s'éveille»,[2] «L'Hôtesse de l'Air», «L'Opportuniste», totes amb lletra de Jacques Lanzmann (1927-2006).[3]
L'any 1973, Jacques Dutronc va començar una carrera com a actor de cinema, amb Antoine et Sébastien, de Jean-Marie Périer.[4] Després va treballar, entre d'altres, amb Claude Lelouch, Andrzej Żuławski (1975 L'important és estimar),[5] Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Mocky i Claude Chabrol.
El 2014 i el 2017, va formar el trio Les Vieilles Canailles amb Eddy Mitchell i Johnny Hallyday.[6]
El 1992 va guanyar el César al millor actor per Van Gogh, de Maurice Pialat, on interpreta el paper del pintor.[7][8] L'any 2005 va rebre un César honorífic per tota la seva trajectòria.[9]
Es va casar amb la cantant Françoise Hardy el 1981, amb qui vivia des de 1967 i té un fill, Thomas, també músic i cantant. Es van separar sense divorciar-se. Des del 1997 viu amb Sylvie Duval, tot i mantenir una amistat amb qui sempre és la seva dona.[10]
- ↑ «La question du jour. Écoutez-vous toujours les chansons de Jacques Dutronc ?». Ouest France, 28-04-2023.
- ↑ Aragonès, Lluís. El cant de les primaveres lliures : la cançó protesta: els himnes que canvien el món. Arola, 2016, p. 196. ISBN 978-84-94522-34-5.
- ↑ «1 Jacques Dutronc». El Culturista. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ «Jacques Dutronc, le gentleman» (en francès). INA, 04-01-2010. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ «L'important és estimar» (en francès, amb subtítols en català). Filmin.cat, 1975.
- ↑ Noya, Bru «Geriàtric Tour 2017». El Periòdic, 19-06-2017.
- ↑ Camarero, Gloria. «Van Gogh». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ Corominas, Aurora «El gest de l'artista. Primeres aproximacions a la representació cinematogràfica de la pràctica pictòrica de Vincent van Gogh». Formats: revista de comunicació audiovisual, 3, 2001, pàg. 13. ISSN: 2385-3697.
- ↑ Purepeople. «Jacques Dutronc reçoit un César pour l'ensemble de sa carrière - 30ème cérémonie des César» (foto) (en francès). PurePeople. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ Loizeau, Auriane «Françoise Hardy évoque la nouvelle compagne de Jacques Dutronc, « l'homme de sa vie »». Gala, 10-11-2016.