  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1901 3r districte de París (França) |
| Mort | 9 setembre 1981 (80 anys) 6è districte de París (França) |
| Causa de mort | càncer colorectal |
| Sepultura | Guitrancourt |
| President Societat Psicoanalítica de París | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Medicina de París - doctor en medicina (1919–1932) Collège Stanislas (1907–1918) |
| Director de tesi | Henri Claude |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicoanàlisi |
| Ocupació | psicoanalista |
| Ocupador | Centre hospitalari de Sainte-Anne |
| Moviment | Psicoanàlisi i estructuralisme |
| Professors | Henri Claude, Gaëtan Gatian de Clerambault i Jean Baruzi |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Sylvia Bataille (1953–1981) Marie-Louise Blondin (1934–1941), divorci |
| Fills | Caroline Roger-Lacan (  ) Marie-Louise BlondinSibylle Lacan ( ) Marie-Louise BlondinJudith Miller ( ) Sylvia Bataille |
| Germans | Marc-François Lacan |
| Parents | Jacques-Alain Miller, gendre Fabrice Roger-Lacan, net Cyril Roger-Lacan, net |
Signatura  | |
Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981)[1] fou un psiquiatre i psicoanalista francès.
La tesi doctoral amb la qual assoleix el doctorat en psiquiatria, que defensa l'any 1932, reflecteix la influència d'intel·lectuals surrealistes de l'època.[2] L'any 1934 entra a formar part de la Société psychanalytique de Paris (SPP) i l'any 1938 és escollit membre titular.
Les seves primeres aportacions en psicoanàlisi són les teories de l'estadi del mirall, de la interpretació que en fa de la prova del mirall atribuïda a Françoise Dolto. Serà després de la Segona Guerra Mundial que el seu ensenyament en psicoanàlisi pren importància. L'aspecte polèmic d'alguns dels aspectes estudiats per Lacan –el retorn a Freud, les seves idees estructuralistes, la seva manera de tractar la cura psicoanalítica– condueixen a diverses escissions amb la Société psychanalytique de París i d'altres institucions internacionals. Combinant la recerca, l'estudi i els seminaris, Lacan ensenyà fins a la seva mort: combinant la seva docència entre l'hospital de Sainte-Anne, l'École normale supérieure i la universitat parisenca de la Sorbonne.
Figura força polèmica i contestada, Lacan marcà profundament el paisatge intel·lectual francès i internacional, tant per l'escola que proclamà dins la psicoanàlisi com per les oposicions que les seves tesis provoquen.