Jakob Bernoulli

Jakob Bernoulli

Jakob Bernoulli, pintat pel seu germà Nicolaus el 1687
Biografia
Naixement	5 gener 1655 Basilea (Suïssa)
Mort	16 agost 1705 (50 anys) Basilea (Suïssa)
Sepultura	Catedral de Basilea 47° 33′ 23″ N, 7° 35′ 33″ E / 47.5564°N,7.5925°E / 47.5564; 7.5925
Residència	Suïssa
Formació	Universitat de Basilea - teologia (–1676) Universitat de Basilea - filosofia (–1671)
Tesi acadèmica	Solutionem tergemini problematis arithmetici, geometrici et astronomici (1684)
Activitat
Camp de treball	Teoria de la probabilitat, teoria de nombres, matemàtiques, física i anàlisi matemàtica
Lloc de treball	Ginebra Basilea
Ocupació	matemàtic, metge, físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Basilea (1683–1705)
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències
Professors	Gottfried Wilhelm Leibniz
Influències	Gottfried Leibniz
Obra
Obres destacables Teorema de Bernoulli Espiral logarítmica Polinomis de Bernoulli Distribució binomial Problema de Basilea Desigualtat de Bernoulli Procés de Bernoulli Lemniscata de Bernoulli Assaig de Bernoulli Nombres de Bernoulli Distribució de Bernoulli (1713) Ars conjectandi
Estudiant doctoral	Johann Bernoulli, Jakob Hermann i Nicolaus Bernoulli I
Família
Família	Família Bernoulli
Cònjuge	Judith Stupanus
Pares	Nicolas Bernoulli   i Margaretha Schoenauer
Germans	Johann Bernoulli Nicolaus Bernoulli Hieronymus Bernoulli

Jakob Bernoulli (Basilea, 5 de gener de 1655 - Basilea, 16 d'agost de 1705) (alemany: [bɛrˈnʊli]) (també Jacob, o James o Jacques) va ser un matemàtic suís del segle xvii, conegut, sobretot, pels seus treballs en càlcul diferencial i en teoria de la probabilitat. Va ser un dels primers defensors del càlcul leibnizià i va prendre partit per Gottfried Wilhelm Leibniz durant la controvèrsia del càlcul entre Leibniz i Newton. És conegut per les seves nombroses contribucions al càlcul i, juntament amb el seu germà Johann, va ser un dels fundadors del càlcul de variacions. També va descobrir la constant matemàtica fonamental e. No obstant això, la seva contribució més important va ser en el camp de la probabilitat, on va derivar la primera versió de la llei dels grans nombres en la seva obra Ars Conjectandi.^[1]