Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 gener 1736 Greenock (Regne de la Gran Bretanya) |
Mort | 25 agost 1819 (83 anys) Heathfield Hall (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
Causa de mort | causes naturals |
Sepultura | Església de Santa Maria |
Residència | Glasgow |
Formació | Universitat de Glasgow |
Activitat | |
Camp de treball | Enginyeria mecànica, màquina de vapor, invent i fabricant d'instruments |
Lloc de treball | Glasgow Birmingham |
Ocupació | enginyer, emprenedor, matemàtic, inventor, químic, físic, tècnic |
Ocupador | Universitat de Glasgow |
Membre de | |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Ann McGriigor (1775–) Peggy Miller (1763–) |
Fills | Margaret Watt () Peggy Miller James, Jr. Watt () Peggy Miller Gregory Watt () Ann McGriigor Janet Watt () Ann McGriigor |
Pares | James Watt i Agnes Muirhead |
Parents | Robert Watson-Watt, descendent |
Premis | |
James Watt (Greenock Escòcia, 19 de gener de 1736 - Handsworth, Birmingham, Anglaterra, 19[1] o 25 d'agost de 1819)[2] va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Birmingham, Anglaterra.
Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després (1769) patentà el seu invent.[2] Les seves millores a la màquina de vapor van ser fonamentals per la Revolució industrial al Regne Unit i a tot el món. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu; ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu nom. Per la seva contribució en desenvolupar l'enginy hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna.[2]