Jamnia (o Dabir) fou un thakurat garantit de la subagència Bhil, després agència de Bhopawar i al segle XX agència de Malwa, a l'Índia central regit per caps de la casta bhulala (barreija de bhils i rajputs) del clan songara chauhan, que portaven el títol de bhúmia (bhumia). Jamnia, igual que els altres principats (o thakurats) propers de Rajgarh, Garhi Bharudpura, Kothideh i Chiktiabar, va tenir part important en la història de Malwa. La capital era Jamnia i estava format per cinc pobles a la pargana de Dikthan (de Gwalior), Mauza Kheri a la pargana de Hasilpur, Dabhar (amb 6 llogarets annexes) al Nimar, i la comarca anomenada de les 47 pares bhils; el thakurat era feudatari de Gwalior, excepte per Mauza Kheri que ho era d'Indore, Dabhar que ho era de Dhar, i les 47 pares bhils que era feudatari directe dels britànics, i el conjunt estava garantit pels britànics, davant els quals el bhúmia responia pels robatoris als seus dominis. La major part del territori estava a la plana de Malwa o en algun cas a les faldilles de les muntanyes Vindhya amb una superfície de 46,5 bighes (bigha) equivalents a 101 km². L'estat disposava d'una gran cisterna i 59 dipòsits. La població era de 2.388 habitants el 1881 i 3.531 el 1931. Al final del segle XIX la capital s'havia traslladat a Kunjrod.