La jaqueta o jaca (Val.) és una peça de roba que cobreix el tors i que es porta damunt altres induments, oberta per davant (en forma dreta o encreuada), amb mànigues llargues i amb faldons; normalment es tanca amb botons. Les jaquetes solen tenir coll o solapes, així com butxaques als costats; el caient pot ser recte o entallat; les mànigues poden ser simples (com en la majoria de models actuals) o bé rematar en punys girats (com en la majoria de casaques). N'hi ha de teixits lleugers, que es duen a l'estiu, i de teixits més gruixuts, per a entretemps; també se'n pot dur a l'hivern sota l'abric.[1]
La jaqueta és una part imprescindible de la vestimenta masculina formal, típicament combinada amb camisa i corbata; forma part, així mateix, del vestit masculí; però també n'hi ha models de caràcter informal, i avui dia es pot dur, fins i tot, directament sobre una samarreta.
El mot català jaqueta equival a l'anglès jacket (mot, però, de camp semàntic més ampli); a l'espanyol chaqueta; al francès veste o veston; a l'italià giacca; al portuguès casaco, etc.
Com a peça de vestir superior i externa, la jaqueta contrasta amb l'abric, més llarg i gruixut (d'ús exclusiu per a temps fred), i amb peces similars a la jaqueta, però mancades de faldons, com la jaqueta curta, d'ús sobretot formal, i la caçadora, generalment esportiva.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.107. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].