Joan Francesc de Verneda

Plantilla:Infotaula personaJoan Francesc de Verneda
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata

Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.[1]

Va néixer a Vic vers el 1670. Era fill d'Antic Verneda, paraire de la ciutat de Vic (però oriünd del mas de la Verneda de Sant Sadurní d'Osormort[2]) i de Maria Serarols, la seua segona muller. Del matrimoni es coneixen tres fills més: Fèlix Verneda (candeler de seda, el qual es casà amb Maria Mascaró, filla d'un passamaner de Vic), el reverend Josep Verneda (prevere) i Marianna Verneda, la qual va contraure matrimoni l'any 1689 amb Josep Onyós i Carrió, blanquer de la ciutat de Vic.[3]

Joan Francesc de Verneda va exercir la professió de notari. Traslladat a Barcelona, l'any 1689 es va casar amb Hipòlita de Vilana Perlas, germana del notari Ramon de Vilana i Perles. El matrimoni entre Joan Francesc i Hipòlita va tindre sis fills i quatre filles.[3]

L'any 1704 el notari Verneda va ser nomenat secretari del braç militar i es va mobilitzar per evitar el complot austriacista del juny del 1704 a Barcelona.[4] Regnant ja Carles III, Verneda, cunyat del secretari del Despatx Universal, Ramon de Vilana Perlas, va ésser nomenat secretari del protonotari del Consell d'Aragó.[5][3]

A les Corts del 1706 va rebre el títol de cavaller del Principat de Catalunya, el maig del 1707 va obtindre el privilegi de noble i l'any 1708 va esdevenir secretari personal del rei Carles III.[3]

El març del 1713 va eixir de Barcelona en el seguici de l'emperadriu i reina Elisabet Cristina, juntament amb el seu cunyat Vilana Perlas i família. Va romandre un temps a Milà, juntament amb molts dels altres exiliats austriacistes. Iniciat el setge borbònic de Barcelona el juliol del 1713 i embarcades les tropes imperials, Joan Francesc Verneda va rebre instruccions reials de tornar a Barcelona, on havia de portar cartes per a cadascun dels presidents dels Tres Comuns de Catalunya, com també per al tinent general Villarroel, entre d'altres.[6] A primers d'octubre del 1713 el protonotari Verneda va arribar a Barcelona i va passar a formar part de la Junta Secreta, on es va encarregar d'enviar a la cort de Viena, a través del seu cunyat, la correspondència amb les resolucions de la Junta Secreta. Aquesta correspondència establia que els diners i queviures per al socors de Barcelona havien de passar per Gènova, Nàpols o Liorna, i des d'allà cap a Mallorca o Maó, fent ruta, si era necessari, per l'illa de Sardenya. Joan Francesc Verneda era l'únic que durant el setge de Barcelona coneixia tota la informació secreta que es movia entre Barcelona i Viena.[3]

L'agost del 1714, poc abans de l'assalt borbònic a Barcelona, Verneda va presentar a la Junta Secreta una proposta d'aliança sorgida de l'entorn del seu cunyat Vilana Perlas, que consistia a cedir les illes de Mallorca i Eivissa als britànics a canvi que aquests garantissin el manteniment de les institucions i Constitucions de Catalunya. La proposta, però, va ésser aparcada per la Junta Secreta.[3]

Durant la batalla de l'11 de setembre, el protonotari Verneda va animar a les tropes a la resistència a la zona de Sant Agustí, Jonqueres i el Pla de Palau.[7] En la reunió que feu la Junta Secreta a la tarda per tractar la capitulació de la ciutat a favor del duc de Berwick, Verneda va comunicar a Villarroel i als altres membres que tenia ordres de capitulació del Regne de Mallorca si es mantenien les institucions i constitucions del Principat de Catalunya.[8][3]

El 12 de setembre el protonotari Verneda va ésser evacuat cap a Mallorca, juntament amb la seua família, poques hores després de produir-se la signatura de la capitulació de la ciutat de Barcelona.[9] Arribà a Mallorca el dia 14, després d'haver tingut un viatge accidentat. El 16 de gener de 1715 va arribar a Viena amb la seua família[8] i va ser nomenat oficial major de la Secretaria d'Estat i del Despatx Universal, que presidia el seu cunyat.[10] El 8 de juliol va rebre el nomenament de secretari per a la negociació de l'illa de Sardenya[11] i a primers de gener del 1723 va ser secretari per a la negociació de Milà.[11] El juliol del 1722 va obtindre la dignitat de baró d'Hongria[12] i el desembre del 1723 va ésser nomenat membre del Consell Suprem d'Espanya a Viena.[10] El març del 1731 va rebre el títol de comte de Verneda de mans de l'emperador Carles VI.[10] El mateix any va lliurar al cronista Francesc de Castellví una còpia manuscrita de la seua crònica Relación del origen y de lo que don Juan Francisco Verneda ha observado desde el año 1680, que pasó a la ciudad de Barcelona, hasta el presente, la qual va servir a Castellví per escriure les seues cròniques de la Guerra de Successió Espanyola. L'any 1734, amb l'ocupació borbònica de Nàpols i Sicília, es va produir el tancament del Consell d'Espanya[13] i la pèrdua de poder de Verneda, que devia morir pocs anys després a la ciutat de Viena.[3]

El seu fill Antoni Verneda i de Vilana Perlas va ésser oficial cinquè de la Secretaria d'Estat del Despatx Universal en el moment de la constitució d'aquest organisme, i va promocionar posteriorment a la plaça d'oficial tercer.[13] El seu germà, Bonaventura Verneda i de Vilana Perlas, va ser oficial escrivent de la Secretaria per a la negociació de Milà l'any 1724 i, al cap de dos anys, en va ser nomenat secretari segon.[13][3]

L'any 1789 moria a Viena el comte Carles de Verneda (Karl Graf von Verneda), que l'any 1760 havia assolit la graduació de general de l'exèrcit imperial. Era probablement el net de Joan Francesc Verneda.[3]

  1. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana (català)
  2. ↑ Estudios genealógicos, heráldicos y nobiliarios en honor de Vicente de Cadenas y Vicent con motivo del XXV aniversario de la revista Hidalguía (castellà)
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Serra i Sellarés, Francesc, 2013. Els Herois del 1714: els defensors de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, col·lecció Base històrica, 101. ISBN 9788415711223. Pàgs. 84-86.
  4. ↑ Francesc de Castellví i Obando. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Vol. I. Editorial Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, Madrid, 1997. 722 pàgines. ISBN 8492073969. Pàg. 450.
  5. ↑ Francesc de Castellví i Obando. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Vol. II. Editorial Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, Madrid, 1998. 688 pàgines. ISBN 8492073985. Pàg. 424.
  6. ↑ Francesc de Castellví i Obando. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Vol. III. Editorial Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, Madrid, 1999. 872 pàgines. ISBN 8492073993. Pàg. 606.
  7. ↑ Francesc de Castellví i Obando. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Vol. IV. Editorial Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, Madrid, 2002. 835 pàgines. ISBN 8493126500. Pàg. 251.
  8. ↑ 8,0 8,1 Francesc de Castellví i Obando. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Vol. IV. Editorial Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, Madrid, 2002. 835 pàgines. ISBN 8493126500. Pàg. 262.
  9. ↑ Francesc de Castellví i Obando. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Vol. IV. Editorial Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, Madrid, 2002. 835 pàgines. ISBN 8493126500. Pàg. 509.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Francesc de Castellví i Obando. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Vol. IV. Editorial Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, Madrid, 2002. 835 pàgines. ISBN 8493126500. Pàgs. 473 i 518.
  11. ↑ 11,0 11,1 Agustí Alcoberro i Pericay. L'exili austriacista 1713-1747 (Volum I - Estudi Històric). Ed Fundació Noguera - Pagès Editors, S. L. ISBN 8479359692. Pàg. 127.
  12. ↑ Agustí Alcoberro i Pericay. L'exili austriacista 1713-1747 (Volum I - Estudi Històric). Ed Fundació Noguera - Pagès Editors, S. L. ISBN 8479359692. Pàg. 101.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Agustí Alcoberro i Pericay (director de l'obra). Catalunya durant la Guerra de Successió. Vol I. Àustries contra Borbons. (1705-1713). Editorial Ara Llibres. ISBN 8496201805. Pàg. 68.