Joan Maragall i Gorina

Plantilla:Infotaula personaJoan Maragall i Gorina

Fotografiat per Pau Audouard (1903) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1911 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Sant Gervasi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, traductor, periodista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereLiteratura modernista
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeClara Noble i Malvido Modifica el valor a Wikidata
FillsHelena Maragall i Noble, Maria Maragall i Noble, Eulàlia Maragall i Noble, Anna Maragall i Noble, Clara Maragall i Noble, Josep Maragall i Noble, Joan-Anton Maragall i Noble, Ernest Maragall i Noble, Guillem Maragall i Noble, Elvira Maragall i Noble, Raimon Maragall i Noble, Gabriel Maragall i Noble, Jordi Maragall i Noble Modifica el valor a Wikidata
Premis
Mestre en Gai Saber, després de guanyar els Jocs Florals el 1881, 1894, 1896 i 1904
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 6b4d7a47-327c-4f3f-a864-fd2a61219c52 IMSLP: Category:Maragall,_Joan Find a Grave: 14552832 Modifica el valor a Wikidata

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - Barcelona, 20 de desembre de 1911)[1][2] fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx.[3] La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.

Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme[4] i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.[3] Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. A més, la gran activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.[5] Així mateix, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, de tal manera que introduí a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.[3]

En el vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre «l'adéu, Espanya!», formulat a l'Oda a Espanya, i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible.[5] Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.

  1. ↑ «Joan Maragall i Gorina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Naixements. 1860. Índex A-Z». AMCB, 10-10-1860. Arxivat de l'original el 2024-02-25. [Consulta: 25 febrer 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Poesia modernista». Culturanet. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2014-10-09.
  4. ↑ L'expressió és de J.V. Foix. Cf. Gabriella Gavagnin, Classicisme i Renaixement: una idea d'Itàlia durant el Noucentisme, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, pàg. 131
  5. ↑ 5,0 5,1 «Joan Maragall». Biblioteca Nacional de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 2 octubre 2010].