Joan Sariols Porta

Plantilla:Infotaula personaJoan Sariols Porta
Biografia
Naixement24 maig 1820 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1886 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela i òpera Modifica el valor a Wikidata

Joan Sariols Porta (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1820[1] - Barcelona, 23 d'octubre de 1886[2]) fou un compositor de sarsueles.

Era fill de Joan Sariols Santaeulàlia, sastre i Maria Teresa Porta Guasch naturals de Reus. Als 8 anys començà a estudiar solfeig i als 9 entrà de cantor a la catedral de Lleida sota la direcció del mestre Magí Germà. El 1841 es traslladà a Barcelona, on seguí els estudis musicals.[3] Malgrat distingir-se com a organista i pianista, la seva principal fama l'assolí com a autor de sarsueles catalanes. A més de les sarsueles enumerades en la llista, també foren molt celebrades en el seu temps la simfonia descriptiva Les dues làpides per a orquestra i banda (1862) escrita per la inauguració del Teatre del Liceu i que descrivia l'incendi que l'havia destruït l'any anterior,[4] i el cor a veus soles Lo campanar de Reus, amb lletra d'Antoni de Bofarull, que publicà l'Álbum de Euterpe, portaveu dels Jardins de l'Euterpe de Reus. Nomenat mestre de capella de l'església de Santa Maria de les Junqueres a Barcelona, va escriure nombroses obres del gènere religiós (misses, lamentacions, salves…) destacant entre elles un Stabat Mater i un Miserere, estrenada a Barcelona el 1848. També va compondre l'òpera en un acte Melusina, també estrenada a Barcelona el 1848 i les italianes Gonzalo i Gildippe ed Odoardo, que restaren inèdites.[5]

  1. ↑ «Reus.Parròquia de Sant Pere, apòstol.Llibre XX de baptismes (1816-1820).Pàg.425. Imatge 864». A.H.A.T., 24-05-1820. [Consulta: 28 maig 2019].
  2. ↑ «Registre de defuncions.1886.Núm. de registre 6468». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-10-1886. [Consulta: 28 maig 2019].
  3. ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 600-601. 
  4. ↑ Bofarull, Andreu de. Análes históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 2a ed.. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 580. 
  5. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg.397 ISBN 84-239-4554-5