Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 març 1532 Sevilla (Espanya) |
Mort | 6 gener 1611 (78 anys) València |
Sepultura | Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi |
Virrei de València | |
1602 – 1604 ← Juan Alonso Pimentel de Herrera | |
Arquebisbe de València | |
3 desembre 1568 – 6 gener 1611 ← Ferran de Lloaces i Peres – Pedro de Castro y Nero → Diòcesi: arquebisbat de València | |
Patriarca llatí d'Antioquia | |
30 abril 1568 – 6 gener 1611 Diòcesi: patriarcat llatí d'Antioquia | |
Bisbe de Badajoz | |
27 maig 1562 – ← Antoine Ciurli – Diego de Simancas Simancas → Diòcesi: bisbat de Badajoz | |
Arquebisbe catòlic | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Enaltiment | |
Festivitat | 6 de gener |
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
El seu pare, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ser virrei de Nàpols i sa mare morí quan ell era molt menut.[1] Joan de Ribera va estudiar a la Universitat de Salamanca. Quan tenia 30 anys, el Papa Pius IV el va nomenar bisbe de Badajoz. Allí es va dedicar amb tota la seua ànima a adoctrinar els catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
Va ser nomenat arquebisbe de València, després el rei el va nomenar virrei de València, i així va arribar a ésser al mateix temps cap religiós i cap civil del regne. Va utilitzar tot el seu poder civil i religiós per pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscos, que es va realitzar en 1609.[2][3]
Va crear i va fundar el Reial Col·legi del Corpus Christi,[4] conegut entre els valencians amb el nom de Col·legi del Patriarca, que va tenir com a comesa principal la formació de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es va convertir així en un exemple i paradigma de la Contrareforma a València.[5][6] El clima religiós de la Contrareforma i la personalitat i el mecenatge artístic del fundador el van convertir en una de les figures més influents d'aquest període, ja que va arribar a ocupar els càrrecs d'arquebisbe de València, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de la Universitat.
En 1597 va impulsar la fundació d'un orde religiós femení reformat, en la línia de les carmelites descalces.[7] En no aconseguir que Teresa de Jesús fundés un convent a València (Joan de Ribera volia que quedés sota la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar a totes les seves fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la regla de sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació va ser la d'Alcoi, el 18 de desembre de 1597.
Va ser beatificat en 1796 i declarat sant pel papa Joan XXIII el 1960.
Precedit per: Ferran de Lloaces i Peres |
Arquebisbe de València 1569 - 1611 |
Succeït per: Isidoro Aliaga |
Precedit per: Juan Alonso Pimentel de Herrera |
Virrei de València 1602 - 1604 |
Succeït per: Juan de Sandoval i Rojas |