Joan de Ribera

Plantilla:Infotaula personaJoan de Ribera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1532 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1611 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
SepulturaReial Col·legi Seminari de Corpus Christi Modifica el valor a Wikidata
Virrei de València
1602 – 1604
← Juan Alonso Pimentel de Herrera
Arquebisbe de València
3 desembre 1568 – 6 gener 1611
← Ferran de Lloaces i Peres – Pedro de Castro y Nero →
Patriarca llatí d'Antioquia
30 abril 1568 – 6 gener 1611
Bisbe de Badajoz
27 maig 1562 –
← Antoine Ciurli – Diego de Simancas Simancas →
Arquebisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat6 de gener Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 213269272 Modifica el valor a Wikidata

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

El seu pare, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ser virrei de Nàpols i sa mare morí quan ell era molt menut.[1] Joan de Ribera va estudiar a la Universitat de Salamanca. Quan tenia 30 anys, el Papa Pius IV el va nomenar bisbe de Badajoz. Allí es va dedicar amb tota la seua ànima a adoctrinar els catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.

Va ser nomenat arquebisbe de València, després el rei el va nomenar virrei de València, i així va arribar a ésser al mateix temps cap religiós i cap civil del regne. Va utilitzar tot el seu poder civil i religiós per pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscos, que es va realitzar en 1609.[2][3]

Va crear i va fundar el Reial Col·legi del Corpus Christi,[4] conegut entre els valencians amb el nom de Col·legi del Patriarca, que va tenir com a comesa principal la formació de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es va convertir així en un exemple i paradigma de la Contrareforma a València.[5][6] El clima religiós de la Contrareforma i la personalitat i el mecenatge artístic del fundador el van convertir en una de les figures més influents d'aquest període, ja que va arribar a ocupar els càrrecs d'arquebisbe de València, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de la Universitat.

En 1597 va impulsar la fundació d'un orde religiós femení reformat, en la línia de les carmelites descalces.[7] En no aconseguir que Teresa de Jesús fundés un convent a València (Joan de Ribera volia que quedés sota la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar a totes les seves fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la regla de sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació va ser la d'Alcoi, el 18 de desembre de 1597.

Va ser beatificat en 1796 i declarat sant pel papa Joan XXIII el 1960.

  • Joan de Ribera (1566), per Luis de Morales
    Joan de Ribera (1566), per Luis de Morales
  • Proclamació de l'expulsió dels moriscos, pintura de Francesc Domingo Marqués, 1867 (València, Museu de Belles Arts)
    Proclamació de l'expulsió dels moriscos, pintura de Francesc Domingo Marqués, 1867 (València, Museu de Belles Arts)
  • Capella del Col·legi del Corpus Christi, lloc d'enterrament del sant
    Capella del Col·legi del Corpus Christi, lloc d'enterrament del sant
  • Pati del Col·legi del Corpus, fundat pel sant, amb el monument esculpit per Marià Benlliure
    Pati del Col·legi del Corpus, fundat pel sant, amb el monument esculpit per Marià Benlliure


Precedit per:
Ferran de Lloaces i Peres 		Arquebisbe de València
1569 - 1611 		Succeït per:
Isidoro Aliaga
Precedit per:
Juan Alonso Pimentel de Herrera 		Virrei de València
1602 - 1604 		Succeït per:
Juan de Sandoval i Rojas
  1. ↑ Campo, Urbano Alonso del. Vida y obra de Fray Luis de Granada (en castellà). Editorial San Esteban, 2005, p. 119. ISBN 978-84-8260-158-8. 
  2. ↑ «Joan de Ribera, virrrei de València, demana l’expulsió dels moriscos de la jurisdicció reial». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 setembre 2022].
  3. ↑ Mercedes García-Arenal Rodriquez, Gerard A. Wiegers (eds). The Expulsion of the Moriscos from Spain: A Mediterranean Diaspora (en anglès). BRILL, 2014-09-18, p. 134. ISBN 978-90-04-27935-3. 
  4. ↑ Rodrigo Zarzosa, Carmen «Un programa iconográfico en torno a la Eucaristía: el Real Colegio de Corpus Christi de Valencia». Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristía: actas del simposium 1/4-IX-2003. Ediciones Escurialenses, 2003, pàg. 733–752.
  5. ↑ Benito Doménech, Fernando. Arte de la contrarreforma en Valencia: San Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi. Pinturas y pintores (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1980. 
  6. ↑ Navarro Sorní, Miguel «La cultura del Patriarca Juan de Ribera a través de su biblioteca.». Studia philologica valentina, 15, 2013, pàg. 221–243. ISSN: 1135-9560.
  7. ↑ Atienza López, Angela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en castellà). Marcial Pons Historia, 2008, p. 357. ISBN 978-84-96467-73-6.