Job

Per a altres significats, vegeu «Job (Puèi Domat)».
Plantilla:Infotaula personaJob

Job i la seva dona, per Georges de La Tour, s. XVII
Biografia
NaixementEn hebreu: אִיּוֹב, Iyyov;
en àrab: أيّوب', ʾAyyub
c. 2180 aC Modifica el valor a Wikidata
Terra d'Uz o Hus (Jordània? o Oman?); Al-Jura, a Al-Majdal (Askalan), avui Ashkelon (Israel)
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Uz ?
SepulturaSegons tradicions diverses: Urfa (Turquia), Salalah (Oman) o El-Chouf (Líban 
Profeta
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaTerra d'Us Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicUZ Modifica el valor a Wikidata
ReligióReligió nabatea Modifica el valor a Wikidata
Patriarca, profeta, just
CelebracióJudaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), drusos
Festivitat10 de maig (catòlics), 6 de maig (ortodoxos grecs i melquites), 9 de maig (luterans), 27 d'abril (etíops), 29 d'agost (coptes), 30 d'agost (armenis), 22 de maig (a Jerusalem)
IconografiaSol, pregant, o discutint amb els seus tres amics
Família
CònjugeJob's wife Modifica el valor a Wikidata
FillsKeziah, Jemima, Keren-happuch Modifica el valor a Wikidata

Job (hebreu: אִיּוֹב, Iyyov‎; àrab: أيّوب, Ayyūb) és el protagonista del Llibre de Job, profeta per als jueus i cristians (és venerat com a sant a tota la cristiandat), i profeta de Déu a l'Alcorà per als musulmans. Ha esdevingut símbol i personificació de la paciència en la cultura popular. El Llibre de Job presenta el personatge com un home just, beneït per Déu per la seva virtut. Job té quatre virtuts fonamentals: és íntegre i recte; té temor de Déu; i s'allunya del mal.[1] Déu i el diable parlen i el segon diu que Job estima Déu només perquè l'afavoreix i té la sort de cara. Per demostrar que no, Déu deixa que Satanàs faci el que vulgui: fa que Job perdi la seva fortuna, els seus fills, la seva salut i tot el que gaudia fins llavors. Malgrat això, Job no retreu res a Déu ni l'abandona, al contrari, confia en la seva justícia. Finalment, Job torna a la seva condició anterior i és beneït; té set fills i tres filles: Jemima (que vol dir "colom"), Keziah ("canyella") i Keren-happuch ("maquillatge de l'ull"), que foren les dones més belles del país. Va viure feliç fins als 140 anys i morí santament. Job apareix també al Llibre d'Ezequiel (14, 14-18), l'Epístola de Jaume (5, 11), a l'Alcorà, on es presenta com a profeta, i a l'apòcrif Testament de Job.

  1. Dumoulin, Pierre. Job, un sufrimiento fecundo (en castellà). Bogotá: San Pablo, 2001, p. 18 (Palabra de Dios y Vida). ISBN 9789586921541.