Johann Wolfgang von Goethe [ʝoˌɦan ˌvɔlfg̊aŋ fɔn ˈgøːtʰə] (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832),[2] va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar. La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la fins al teatre i l'assaig. A més, és l'iniciador del corrent literari alemany conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i impuls), precursor del romanticisme alemany.
Va estudiar dret i es va interessar per altres branques del coneixement com ara la geologia, la química o la medicina, que el van portar al descobriment de l'os intermaxil·lar. També es va interessar per la botànica i va publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes: Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklären (1790). En aquest, intenta establir una teoria general sobre la morfologia dels vegetals reconeixent l'analogia de la forma dels cotiledons, de les flors o les fulles. També feu un esbós d'una teoria de l'evolució entre els vegetals i en relacionà la morfologia amb filogènesi, visions molt avançades en la seva època.
La seva posició a la Cort de Weimar, en què va entrar l'any 1775 al servei de Carles August, hereu del ducat de Saxònia-Weimar, i on va fixar la seva residència fins a la seva mort, li va permetre fer nombrosos viatges i relacionar-se amb l'alta aristocràcia i personatges cabdals com Napoleó, Ludwig van Beethoven, Friedrich von Schiller o Johann Gottfried Herder.
A més a més, l'any 1782, el mateix duc Carles-August es va encarregar d'afegir la partícula von al seu cognom, fet que provocà protestes dins la noblesa, ja que en fer-ho passà a formar part de la cort amb un càrrec equiparable als dels ministres, tots de la noblesa.
En vida, va gaudir de fama, respecte, prestigi i admiració i, gràcies a la seva reputació, van ser molts els joves que, en la maduresa de Goethe, s'hi volien apropar i conèixer-lo personalment.
En el camp de la música, són innombrables els poemes de Goethe, convertits en lieder per compositors de totes les èpoques.