John Locke

Per a altres significats, vegeu «John Locke (Lost)».
Plantilla:Infotaula personaJohn Locke

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1632 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Wrington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1704 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
High Laver (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Tots Sants de High Laver Modifica el valor a Wikidata
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióChrist Church College (1652–1675)
Westminster School (1647–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, epistemologia, filosofia política i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, escriptor, científic, metge, polític, filòsof del dret Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford
Anthony Ashley Cooper
Caleb Banks Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1668–) Modifica el valor a Wikidata
MovimentEmpirisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Locke Modifica el valor a Wikidata  i Agnes Keene Modifica el valor a Wikidata
GermansThomas Locke Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Goodreads author: 51746 Find a Grave: 15795789 Project Gutenberg: 2447 Modifica el valor a Wikidata

John Locke (Wrington, 29 d'agost de 1632 (Julià) - High Laver, 28 d'octubre de 1704 (Julià)) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.[1] També és conegut com el pare del Liberalisme clàssic.

Locke estudià medicina a la Universitat d'Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va escriure les seves obres més importants:

L'Assaig sobre l'enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l'afirmació de l'existència d'idees innates en l'enteniment, preconitzada pels racionalistes: quan es neix, l'enteniment és com una pàgina en blanc o tabula rasa. Com que no hi ha idees innates en l'home, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món. Com la resta d'empiristes, Locke considerarà que el coneixement s'extreu de l'experiència (empiria en grec) a través dels sentits.