John Wycliffe

John Wycliffe

Biografia
Naixement	dècada del 1320 Hipswell (Anglaterra)
Mort	31 desembre 1384 (55/64 anys) Lutterworth (Anglaterra)
Religió	Protestantisme
Formació	Merton College Queen's College
Activitat
Camp de treball	Filosofia, teologia, traducció i sacerdoci
Ocupació	teòleg, traductor de la Bíblia, filòsof, traductor, escriptor
Ocupador	Universitat d'Oxford
Alumnes	Robert Alyngton

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants ^[a] (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384)^[1] va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford. Va fundar el moviment que es coneix com a Lolards o Wycliffisme i és considerat per molts autors com el pare espiritual dels hussites i, en última instància, dels protestants. Wycliffe va qüestionar l'estatus privilegiat del clergat, que havia reforçat el seu poderós paper a Anglaterra, i el luxe i la pompa de les parròquies locals i les seves cerimònies.^[2]

Wycliffe es va inclinar, decididament, pel realisme contra el nominalisme, en un debat molt acalorat en el qual defensava la volta a la Bíblia i a l'agustinisme. Diu que el veritable i autèntic poder està en les Sagrades Escriptures (la Bíblia), i no en l'Església. Aquesta és la teoria del «bíblic», on hi ha la salvació, la revelació i l'autoritat, de manera que la salvació ve directament de Déu, sense intermediaris, i solament ressaltant el valor únic de la Bíblia, com a font única de poder. No jutja a l'Església, sinó que, de forma innovadora, anteposa directament l'autoritat suprema de la Bíblia a l'eclesiàstica, com a revelació divina.

Wycliffe va defensar la traducció de la Bíblia al vernacle comú. Segons la tradició, es diu que Wycliffe va completar una traducció directa de la Vulgata a l'anglès mitjà, una versió coneguda ara com la Bíblia de Wycliffe. Tot i que és probable que traduís personalment els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan, és possible que traduís tot el Nou Testament. En qualsevol cas, se suposa que els seus col·laboradors van traduir l’Antic Testament. La Bíblia de Wycliffe sembla haver estat completada abans de 1384 amb versions actualitzades addicionals realitzades per l'assistent de Wycliffe, John Purvey, i altres, el 1388 i el 1395. Més recentment, els historiadors del moviment Wycliffite han suggerit que Wycliffe tenia, com a molt, un paper menor en les traduccions reals.^[3]

Els seguidors posteriors de Wycliffe, anomenats despectivament lollards pels seus contemporanis ortodoxos als segles XV i XVI, van adoptar moltes de les creences atribuïdes a Wycliffe, com ara les virtuts teològiques, la predestinació, la iconoclàstia i la noció de cesaropapisme, mentre qüestionaven la veneració dels sagraments, les misses de rèquiem, la transsubstanciació, el monaquisme i la legitimitat del papat. Igual que els valdesos, els hussites i els amics de Déu,^[4] el moviment Lollard va anticipar d'alguna manera la Reforma Protestant.^[5] En conseqüència, Wycliffe es va caracteritzar com l'«estrella del vespre» de l'escolàstica i com l’estrella del matí o stella matutina de la Reforma anglesa,^[6] un epítet concedit per primera vegada al teòleg per l'historiador i polèmic del segle XVI John Bale al seu Illustrium maioris britanniae scriptorum (Wesel, 1548).^[7]

Els escrits de Wycliffe en llatí van influir molt en la filosofia i l'ensenyament del reformador txec Jan Hus (c. 1369–1415), l'execució del qual el 1415 va provocar una revolta i va provocar les guerres hussites de 1419–1434.^[8]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.