Johnbaumita | |
---|---|
Roweïta (beix) amb johnbaumita (blanc) | |
Fórmula química | Ca₅(AsO₄)₃OH |
Epònim | John Leach Baum (en) |
Localitat tipus | mina Franklin, Franklin, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.16d |
Dana | 41.8.3.3 |
Heys | 20.2.6 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 9,7Å; c = 6,93Å; |
Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
Grup espacial | P6₃/m |
Color | blanc, gris, gris clar. |
Exfoliació | {1010} Bona |
Fractura | irregular |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 4,5 |
Lluïssor | subvítria, resinosa, de cera o greixosa |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida, transparent |
Densitat | 3,68 g/cm³ (mesurada); 3,73 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1.687 nε = 1.684 |
Birefringència | δ = 0,003 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Fluorescència | taronja rosat només en ona curta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980-B |
Any d'aprovació | 1980 |
Símbol | Jbm |
Referències | [1] |
La johnbaumita és un mineral de la classe dels arsenats i del grup de l'apatita que cristal·litza en el sistema hexagonal. Va ser anomenada així en honor d'en John Leach Baum (1916-2011) per Pete Dunn, Donald Peacor i N. Newberry. Va ser descoberta i acceptada per l'Associació Mineralògica Internacional el 1980. Va ser trobada per primer cop a la mina Franklin, localitzada al districte miner de Franklin (Nova Jersey), EUA.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la johnbaumita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]