Josep Carner i Puig-Oriol

Aquest article tracta sobre Josep Carner, "el príncep dels poetes catalans". Per a l'escriptor i polític de la mateixa època, vegeu: Josep Carner i Ribalta
Plantilla:Infotaula personaJosep Carner i Puig-Oriol

(1970) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1884 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1970 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc, via Santa Eulàlia 3, tomba menor A número 363 41° 21′ 20″ N, 2° 09′ 32″ E / 41.355682°N,2.1588°E / 41.355682; 2.1588 Modifica el valor a Wikidata
President del PEN català
1959 – 1965
← Carles Riba i BraconsJordi Rubió i Balaguer → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBrussel·les (1945–1970)
Mèxic (1939–1945)
París (1937–1938)
Beirut (1935–1936)
Hendaia (1932–1934)
Le Havre (1926–1932)
San José (1924–1926)
Gènova (1921–1924)
Barcelona (1884–1921) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, diplomàtic, dramaturg, periodista, traductor, poeta, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCol·legi d'Europa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia i teatre Modifica el valor a Wikidata
MovimentNoucentisme i postsimbolisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaPere de Maldar
Joan d'Albaflor
Calíban
Bellafila
Joan Sitjar Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeÉmilie Noulet Modifica el valor a Wikidata
PareSebastià Carner i Tort Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 22864dc5-1bcf-4dd0-9448-b9b1302f1c0c Discogs: 2740657 Find a Grave: 25338111 Project Gutenberg: 7107 Modifica el valor a Wikidata

Josep Carner i Puig-Oriol[1][2] (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A més de signar les obres amb el seu nom, va utilitzar nombrosos pseudònims, fins a quaranta-nou, especialment en articles i textos per a publicacions i com a traductor; els més destacats serien: Bellafila, Calíban, Joan d'Albaflor, Joan Sitjar, Virgilius, Plautus, Two, Pere de Maldar.[3][4]

  1. «Josep Carner i Puig-Oriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades gencat1307
  3. Ortín, Marcel. «Josep Carner». Visat, Revista digital de literatura i traducció. PEN català. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2010. [Consulta: 3 febrer 2016].
  4. Manent, Albert «Escoli sobre els pseudònims de Josep Carner». Reduccions: revista de poesia, 41, 1989. Arxivat de l'original el 2022-03-08 [Consulta: 3 febrer 2016].