Talla palentina de 1300, d'un grup d'un davallament de la Creu. Fundació Godia | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. segle I Arimatea (Antiga Roma) |
Mort | c. segle I Palestina |
Ancià | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Jueus |
Religió | Judaisme i cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | legislador |
Activitat | (Floruit: dècada del 30 dC ) |
Membre de | |
confessor | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Festivitat | 17 de març (occident); 31 de juliol (orient) |
Iconografia | Jueu, amb turbant o robes de sacerdot jueu; habitualment, ajudant a l'enterrament de Crist |
Patró de | Embalsamadors, enterramorts |
Josep d'Arimatea és un personatge que segons els evangelis, després de la crucifixió de Jesús, va demanar a Ponç Pilat enterrar-lo en un sepulcre nou, del qual era propietari.[1] Amb l'ajut de Nicodem i possiblement d'alguns servents, va desclavar el cos de la creu i el va embolcallar en un llençol. Aquest era, probablement, una peça de lli amb la forma de tovallola allargada que dona la volta sencera al cos. D'aquesta manera el cadàver de Jesús va ser baixat des del Gòlgota fins al sepulcre, lloc actual on es troba la Basílica del Sant Sepulcre.[2] Existeix un text escrit en grec cap al segle v, la Declaració de Josep d'Arimatea, una continuació de les Actes de Pilat, on es descriu la crucifixió entre els dos lladres, el descendiment de la creu, la sepultura i la resurrecció.[3][4]
Era membre del Sanedrí, el tribunal suprem dels jueus, i un "home ric" segons Mateu, un home "il·lustre" segons Marc, una "persona bona i honrada" segons Lluc, "...que era deixeble de Jesús" segons Mateu, "però clandestí per por a les autoritats jueves", segons Joan.
La tradició catòlica el té com el sant patró dels embalsamadors i enterramorts.