Sir Joseph Dalton Hooker membre de la Royal Society (Halesworth, Suffolk, 30 de juny de 1817 - Sunningdale, Berkshire, 10 de desembre de 1911) va ser un explorador i botànic anglès. Hooker va ser un dels fundadors de la geobotànica i va ser amic íntim de Charles Darwin. Dirigí els Reials jardins Botànics de Kew durant vint anys, succeint al seu pare, William Jackson Hooker, i va rebre els honors més alts de la ciència britànica.[2][3]
La seva signatura abreujada com botànic és: Hook.f.
Estudià medicina a la Universitat de Glasgow on es doctorà el 1839. Serví com a metge a l'armada britànica i acompanyà al capità James Clark Ross a l'expedició antàrtica, de 1839-1843, per arribar al pol sud magnètic a bord del vaixell Erebus. En el viatge de tornada van visitar i recollir plantes de Madeira, Tenerife, Cap Verd, Trinidade est de Brasil, Santa Helena, i el Cap de Bona Esperança. A partir d'aquí van visitar les illes Crozet, illes Kerguelen i Nova Zelanda. Va publicar entre 1846 i 1847 Flora Antarctica on descriu la flora de les illes i la seva relació amb la fitogeografia.[4] La seva obra sobre el viatge va ser completada amb Flora Novae-Zelandiae (1851–53) i Flora Tasmaniae (1853–59). Entre 1847-1851 explorà l'Himàlaia i l'Índia, el 1860 a Palestina, el 1871 al Marroc i el 1877 als Estats Units
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ Huxley, Leonard 1918. Life and letters of Sir Joseph Dalton Hooker OM GCSI. London, Murray.
- ↑ Turrill W.B. 1963. Joseph Dalton Hooker: botanist, explorer and administrator. Nelson, London.
- ↑ Desmond. 1999. p 91