Julian Assange

Plantilla:Infotaula personaJulian Assange

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Julian Paul Assange Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Julian Paul Hawkins Modifica el valor a Wikidata
3 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Townsville (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Residènciaambaixada d'Equador a Londres (2012–2019)
Magnetic Island
Melbourne Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaLlibertarisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central de Queensland
Universitat de Melbourne
Townsville State High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciberactivista, presentador, periodista, empresari, alertador, presentador de televisió, escriptor, productor de televisió, furoner, director de televisió, programador, informàtic, editor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorWikiLeaks Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent (2015–)
Partit Wikileaks (2012–2015) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaProff
Mendax Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeStella Assange (2022–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Shipton Modifica el valor a Wikidata  i Christine Ann Assange Modifica el valor a Wikidata
Condemnat per24 delicte informàtic (1996)
incompareixença (2019)
→ (empresonament)
conspiració per cometre espionatge (2024)
→ (sentència ja complerta) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 març 2022casament
11 abril 2019acusació i detenció de Julian Assange
1999divorci
1989casament
Estats Units d'Amèrica vs. Julian Paul Assange Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4006677 Allocine: 602140 Allmovie: p737465 TMDB.org: 150882
X: julianassange TED: julian_assange Musicbrainz: 6b5e6501-4753-4894-9009-0e6984767b4e Discogs: 3759609 Goodreads author: 4553283 Project Gutenberg: 37994 Modifica el valor a Wikidata

Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/;[1] 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks.[2] Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010),[3][4] els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i la filtració de documents diplomàtics dels Estats Units coneguda com CableGate (novembre de 2010). Després de les filtracions de 2010, el Govern federal dels Estats Units va iniciar una investigació criminal sobre WikiLeaks i va demanar suport a les nacions aliades.[5]

El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d'arrest internacional d'Assange.[6] Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d'agressions sexuals i violació.[7] Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans.[8] Assange es va lliurar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va partir. L'Equador li va concedir asil l'agost de 2012, i de llavors ençà residí a l'ambaixada equatoriana a Londres fins a la seva detenció el 2019. El 12 de desembre de 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana.[9]

Durant les primàries presidencials de 2016 del Partit Demòcrata dels Estats Units, WikiLeaks va publicar correus enviats i rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor privat de correus quan era Secretària d'Estat.[10] Segons dos politòlegs, WikiLeaks va publicar els correus estratègicament quan Clinton millorava els seus resultats segons les enquestes.[11] Després que el Partit Demòcrata, juntament amb experts en ciberseguretat, afirmessin que agents d'intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange digué que Clinton estava causant "histèria sobre Rússia."[12][13] Va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.[14][15][16]

El 19 de maig de 2017, la fiscalia sueca va aturar la seva investigació sobre l'acusació de violació d'Assange i va demanar revocar l'euroordre de detenció.[17] Tot i que era lliure per sortir de l'ambaixada, podia ser detingut per haver trencat les condicions de fiança.[18] La policia metropolitana de Londres va indicar que seguia havent-hi una ordre de detenció d'Assange per això.[19] El 27 de juliol de 2018 el president de l'Equador Lenín Moreno va anunciar que havia començat a conversar amb les autoritats britàniques sobre la retirada de l'asil a Assange.[20]

El desembre, Assange va rebutjar una oferta que el permetia sortir de l'ambaixada amb la garantia que el Regne Unit no l'extradiria a qualsevol país amb pena de mort.[21] L'11 d'abril de 2019, Assange fou detingut per la policia metropolitana dins de l'ambaixada equatoriana.[22] El fundador de WikiLeaks va ser portat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, acusat del trencament de la llibertat provisional.

Nils Melzer, relator especial de l'ONU sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, considerà que no tindria un judici just, considerant que es tractava d’un greu cas de persecució política.[23] Per a Amnistia Internacional, que s'oposà també a la possibilitat que fos extradit als EUA, Assange estaria seriosament exposat a patir condicions inhumanes d’empresonament, en un aïllament total equiparable al maltractament i la tortura.[24]

  1. ↑ "The Julian Assange Show: Cypherpunks Uncut (p.1)" a YouTube
  2. ↑ Leigh i Harding, 2013.
  3. ↑ Collateral Murder a YouTube, 5 April 2000. Retrieved 28 March 2014.
  4. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades beeb150313
  5. ↑ Yost, Pete. «Holder says WikiLeaks under criminal investigation». Londres: The Guardian, 29-11-2010. [Consulta: 15 març 2014].
  6. ↑ «Wikileaks' Assange faces international arrest warrant». BBC News, 20-11-2010.
  7. ↑ Nick Davies «10 days in Sweden: the full allegations against Julian Assange». The Guardian [Londres], 17-12-2010 [Consulta: 7 maig 2015]. Arxivat 9 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  8. ↑ «What next for Julian Assange?», 05-02-2016. [Consulta: 27 juliol 2018].
  9. ↑ «Ecuador grants WikiLeaks founder Julian Assange citizenship» (en anglès). The Independent, 11-01-2018 [Consulta: 11 gener 2018].
  10. ↑ «WikiLeaks publishes more than 1,000 Hillary Clinton war emails». The Independent [UK], 04-07-2016 [Consulta: 5 juliol 2016]. Arxivat 5 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Why it's entirely predictable that Hillary Clinton's emails are back in the news». [Consulta: 12 novembre 2016].
  12. ↑ Lake, Eli «Cyber-Experts Say Russia Hacked the Democratic National Committee». Bloomberg View, 25-07-2016 [Consulta: 23 octubre 2016]. Arxivat 1 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Assange blasts media for 'politicization' of election campaign in Fox interviews». Fox News, 26-08-2016 [Consulta: 25 maig 2017]. Arxivat 9 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  14. ↑ Jim Sciutto, Nicole Gaouette, Ryan Browne. «US finds growing evidence Russia feeding emails to WikiLeaks». CNN, 14-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016].
  15. ↑ Hannity, Sean «Julian Assange on Sean Hannity». Fox News, 03-01-2017 [Consulta: 21 maig 2017].
  16. ↑ Goodman, Amy «Julian Assange on Trump, DNC Emails, Russia, the CIA, Vault 7 & More». Democracy now, 12-04-2017.
  17. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Avila, Renata. «Human Rights Lawyer: Sweden Dropping Investigation of WikiLeaks' Assange is "Long Overdue Decision"», 19-05-2017. Arxivat de l'[ original] el 22 de maig 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  18. ↑ «Q&A: Julian Assange and the law», 13-03-2015. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2018. [Consulta: 27 juliol 2018].
  19. ↑ ; Ward, Victoria «Julian Assange 'to seek asylum in France' after rape investigation dropped by Swedish prosecutors». The Daily Telegraph, 19-05-2017 [Consulta: 19 maig 2017]. Arxivat 25 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  20. ↑ Barnes, Tom. «Assange will be removed from London embassy 'eventually', Ecuador says». The Independent, 27-07-2018. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2018. [Consulta: 29 juliol 2018].
  21. ↑ Forrest, Adam. «WikiLeaks founder rejects deal allowing him to leave Ecuador embassy in London after six years». The Independent, 07-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-31. [Consulta: 31 gener 2019].
  22. ↑ «Wikileaks co-founder Julian Assange arrested» (en anglès). BBC, 11-04-2019 [Consulta: 11 abril 2019]. Arxivat 2019-09-03 a Wayback Machine.
  23. ↑ Bachmann, Daniel Ryser-Republik / Yves. «Los detalles del caso Assange, según el investigador de la ONU: "Cuatro países se han coordinado para quemarle en la hoguera sin que nadie proteste"» (en castellà), 26-02-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-13. [Consulta: 15 juliol 2021].
  24. ↑ «US/UK: Drop charges and halt extradition of Julian Assange» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-07-12. [Consulta: 15 juliol 2021].