Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 agost 1972 (52 anys) Jerez de la Frontera (província de Cadis) |
Activitat | |
Ocupació | músic, cantant, compositor |
Membre de | |
Gènere | Indie rock |
Instrument | Veu |
Premis | |
|
Julio de la Rosa (Jerez de la Frontera (Cadis), 18 d'agost de 1972) és un músic, cantant i compositor espanyol de pop rock. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de Sevilla. En l'actualitat resideix a Madrid.[1]
Es va donar a conèixer com a cantant i guitarrista del grup El Hombre Burbuja, actiu entre 1995 i 2002.[2] Posteriorment ha desenvolupat una carrera en solitari, amb el seu nom, Juliol de la Rosa, o simplement De la Rosa. També ha participat en el projecte Fantasma #3 juntament amb Sergio Vinadé, de Tachenko, i Pau Roca, de La Habitación Roja.[3]
Ha compost bandes sonores per a diverses pel·lículas espanyoles: 7 vírgenes[4] i After,[5] d'Alberto Rodríguez, Una palabra tuya,[6] d'Ángeles González-Sinde, per a la qual va adaptar el cèlebre tema Corazón contento, El hombre de las mil caras[7] i Tenemos que hablar, ambdues del 2016, i Modelo 77.
Com a escriptor ha publicat dues obres de narrativa: Tanto rojo bajo los párpados i Diez años foca en un circo; a més del llibre de poesia Vacaciones juntament amb la poetessa Adriana Schlittler Kausch, de la Editorial Ultramarina