Els Kalachuris (Kalacuri) foren una dinastia índia que va governar a l'oest de l'Índia central entre els segles vi i vii. Són també coneguts com a Kalachuris de Mahishmati, com els Haihayes o com a "primers Kalachuris" per distingir-los dels seus homònims posteriors.
El territori Kalachuri va incloure parts del modern Gujarat, Madhya Pradesh, i Maharashtra. La seva capital estava probablement localitzada a Mahishmati. L'evidència epigràfica i numismàtica suggereix que el més antics dels monuments de les coves d'Ellora i Elephanta van ser construïts durant el govern Kalachuri.
L'origen de la dinastia és incert. En el segle vi, els Kalachuris van aconseguir el control dels territoris anteriorment governats pel Guptes, els Vakatakes i els Vishnukundins. Només tres reis Kalachuris són coneguts per les inscripcions: Shankaragana, Krishnaraja, i Buddharaja. Els kalachuris va perdre el seu poder enfront dels txalukies de Vatapi en el segle VII. Una teoria connecta la posterior dinastia Kalachuri de Tripuri i Kalyani als Kalachuris de Mahishmati.
