Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215[1] - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol. El 1271 va fundar la dinastia Yuan i en va esdevenir el primer emperador. Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians. Fou el primer governador mongol que efectuà la transformació d'un conqueridor nòmada a un governador d'una societat sedentària.[2]
Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i net de Genguis Kan. La guerra civil entre ell i el seu germà Ariq Boke per la successió del seu germà més gran Mongke (mort el 1259 durant el setge de Diaoyucheng),[3] van marcar el final d'un imperi unificat.[4][5]
El 1267 va traslladar la capital a Cambaluc (actualment el nord de Pequín),[6] on acollí el viatger Marco Polo, un cop acabada la conquesta de l'imperi Song. Intentà, infructuosament, l'annexió del Japó (1274-81), Indoxina (1283-87) i Java (1293), però aconseguí la submissió de Corea, de l'Imperi Khmer de Cambodja i del regne de Txampa al sud de l'actual Vietnam.
- ↑ Rossabi, 1990, p. 33.
- ↑ Rossabi, 1990, p. 15.
- ↑ Pow, Stephen «Fortresses that Shatter Empires: A Look at Möngke Khan's Failed Campaign against the Song Dynasty, 1258–1259» (en anglès). Annual of Medieval Studies at CEU. Central European University, 27, 2017, pàg. 102–105.
- ↑ Allsen, 1978, p. 392-394.
- ↑ Rossabi, 1978, p. 422-424.
- ↑ Tuan, Yi-Fu. A Historical Geography of China. Piscataway, Nova Jersey: Aldine Transaction, 2008, p. 135. ISBN 9780202362007.