| Altres noms | Dongo, Kimbundo, kindongo, loanda mbundu, loande, luanda, lunda, mbundu, n'bundo, ndongo o mbundu septentrional |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 4.000.000 (2012, ethnologue)[1] o 4.498.000 (joshuaproject) [2] |
| Autòcton de | nord-oest d'Angola, a la província de Luanda |
| Estat | Angola, República Democràtica del Congo |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu centre-occidentals llengües njila llengües kimbundus | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | kmb |
| ISO 639-3 | kmb |
| SIL | kmb |
| Glottolog | kimb1241 |
| Ethnologue | kmb |
| IETF | kmb |
El kimbundu (o mbundu septentrional o luanda)[1] és la llengua que parlen els mbundus kimbundus (o mbundus septentrionals) a la província de Luanda, al nord-oest d'Angola. També hi ha parlants de kimbundu a la República Democràtica del Congo.[2] El seu codi ISO 639-3 és kmb, el seu codi al glottolog és kimb1241 i el seu codi Guthrie és H.21. És la segona llengua bantu més parlada a Angola, sobretot a les províncies de Luanda, de Bengo (Angola), de Malanje i de Kwanza-Nord.[3] A zones de la província de Malanje, els mbundus assimilats al portuguès han produït una nova llengua barrejant els dos idiomes anomenat ambaca, els parlants de la qual es diuen ambaquistes.