Кыргызстан (ky)  | |||||
| Tipus | estat sobirà, estat sense litoral, república i país | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Himne nacional del Kirguizstan | ||||
| Lema | «Gwerddon ar y Ffordd y Sidan Ysblennydd» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Bixkek | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.694.200 (2021) (33,48 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | rus kirguís | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 199.951 km² | ||||
| Aigua | 3,6 % | ||||
| Punt més alt | Jengish Chokusu (7.439 m) | ||||
| Punt més baix | Kara-Daria (132 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1991 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república parlamentària | ||||
| Òrgan executiu | Govern del Kirguizstan | ||||
| Òrgan legislatiu | Consell Suprem , (Escó: 120) | ||||
| • President | Sadyr Japárov (2021–) | ||||
| • Primer ministre | Akylbek Japarov (2021–) | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 8.740.681.889 $ (2021) | ||||
| Moneda | som kirguís | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .kg | ||||
| Prefix telefònic | +996 | ||||
| Telèfon d'emergències | 101, 102, 103 i 161 | ||||
| Codi país | KG | ||||
| Lloc web | gov.kg… | ||||
.svg&lang=ca)
El Kirguizstan,[1][2][3][4] (kirguís: Кыргызстан, Qırğızstan, pronunciat [qɯrʁɯzˈstɑn]; en català antigament anomenat Kirguizistan), oficialment denominat República Kirguís (kirguís: Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; rus: Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika) és un estat de l'Àsia central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital n'és Bixkek.
La història del Kirguizstan abasta una varietat de cultures i imperis. Tot i geogràficament aïllat pel seu terreny altament muntanyenc, el Kirguizstan ha estat en la cruïlla de diverses grans civilitzacions com a part de la Ruta de la Seda i altres rutes comercials. Habitat per una successió de tribus i clans, el Kirguizstan ha anat caient a poc a poc sota una major dominació. Entre els períodes d'autogovern va ser governat pels turcs orientals, l'Imperi uigur i el poble khitan, abans de ser conquerit per l'Imperi mongol en el segle xiii; va recuperar la independència però va ser envaït pels calmucs, els manxús i els uzbeks. El 1876 va passar a formar part de l'Imperi rus, romanent a l'URSS com a República Socialista Soviètica Kirguís després de la Revolució Russa. Després de les reformes democràtiques de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, el 1990 el candidat independentista Askar Akàiev va ser-ne elegit president.
El 31 d'agost de 1991, el Kirguizstan va declarar la seva independència de Moscou i s'hi va establir un govern democràtic. El Kirguizstan va aconseguir la sobirania com a estat nacional després de la desintegració de la Unió Soviètica el 1991. Des de la seva independència, el Kirguizstan ha estat oficialment una república parlamentària unitària, encara que continua suportant conflictes ètnics,[5][6] revoltes,[7] problemes econòmics,[8][9] governs de transició[10] i conflictes polítics.[11]
- ↑ «kirguís». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Kirguizstan». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
- ↑ «kirguís» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Kirguizstan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Investigating Kyrgyzstan's ethnic violence: Bloody business». The Economist, 12-05-2011 [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ «Foreigners in Kyrgyzstan: 'Will We Be Banned, Too?'». EurasiaNet.org, 15-06-2011. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ «Pro-Government Election Victory Sparks Overnight Revolution in Kyrgyzstan». OCCRP, 06-10-2020. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Kyrgyzstan: Economy globalEDGE: Your source for Global Business Knowledge». Globaledge.msu.edu, 20-12-1998. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ «Kyrgyz Republic Economy: Population, GDP, Inflation, Business, Trade, FDI, Corruption». Heritage.org. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2021. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ «BBC News – Kyrgyzstan profile – Timeline». Bbc.co.uk, 10-10-2012. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ «Kyrgyz Unrest». EurasiaNet.org. [Consulta: 26 març 2013].