Kniaz

Kniaz o Knez (en rus: князь; en polonès: kniaź; en francès: knèze) (en plural: kniazos, kniazes o knezos) és una paraula eslava que designa un títol nobiliari. La forma femenina transliterada del búlgar i el rus és knyaginya (княгиня), kneginja en eslovè i serbocroat (ciríl·lic serbi : кнегиња), kniahinia (княгіня) en belarús i kniazioŭna (князёўна) és la filla del príncep, kniahynia (княгиня) en ucraïnès. En rus, la filla d'un knyaz és knyazhna (княжна). En rus, el fill d'un knyaz és knyazhich (княжич en la seva forma antiga).^[1] Per tradició s'ha traduït al català per príncep, tot i que no és exactament l'equivalent.

Etimològicament, deriva de la paraula protogermànica kuningaz per designar un governador polític independent (parent amb king en anglès; König en alemany), sovint traduït per «príncep».^[2][3] A partir del segle xii, la paraula kral («rei»; llatí rex) va servir per designar el màxim governant eslau.

Cal tenir en compte, però, que encara que la traducció prevalent en català sigui príncep (o fins i tot duc), a la Rússia medieval no estava restringida exclusivament a aquests títols nobiliaris, sinó que també podia fer al·lusió a un rei. Per exemple, el territori del Principat de Moscou (en rus: Kняжество Московское) s'ha traduït històricament per principat, encara que bé podria fer tractar-se del regne de Moscou.

El títol es pronuncia i s'escriu de la mateixa manera en diferents idiomes europeus. En serbocroat i algunes llengües eslaves occidentals, la paraula ha passat a significar «senyor», i en txec, polonès i eslovac també va arribar a significar «sacerdot» (kněz, ksiądz, kňaz), així com «príncep/duc» (knez, kníže, książę, knieža).^[4] En sòrab significa simplement «senyor» (de «mestre». Compareu el francès monsieur de mon sieur «el meu senyor»), i el títol catòlic monsenyor per a un sacerdot. Avui el terme knez s'utilitza encara com la traducció més comuna de «príncep» a la literatura eslovena, bosnia, croata i sèrbia. Knez també es troba com a cognom a l'antiga Iugoslàvia.^[5]