Крагујевац (sr)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat de Sèrbia i gran ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Sèrbia | ||||
| Districte | Districte de Šumadija | ||||
| Municipi | Opština Kragujevac (en)  | ||||
| Capital de | Principat de Sèrbia Pivara Municipality (en) Stanovo (en) Aerodrom (en) Districte de Šumadija Opština Kragujevac (en) Stari Grad, Kragujevac (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 150.623 (2018) (174,13 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 865 km² | ||||
| Altitud | 180 m | ||||
| Creació | 1476 (Gregorià) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 34000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 34 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Suresnes Verona Bielsko-Biała Carrara Springfield Mostar Nàpols Bat Yam Pitești Jericó Trenčín Karlovac (1968–) Bydgoszcz (1971–) Okhrida (1977–) Ingolstadt (2003–) Reggio de l’Emília (2004–) Mahiliou (2006–) Milwaukee (2024–) | ||||
| Lloc web | kragujevac.rs | ||||
Kragujevac (Крагујевац) és una ciutat de Sèrbia, capital del Districte de Šumadija, situada vora el riu Lepenica, amb una població de 211.580 habitants. La ciutat s'estén en una àrea d'uns 865 quilòmetres quadrats i inclou la ciutat de Kragujevac i 65 suburbis més.
La ciutat era coneguda com a "Kraguyevca" o "Karacofça" durant el domini otomà. Malgrat la seva fundació relativament tardana (1476), Kragujevac va ser pionera en molts aspectes. Va ser la primera capital de la Sèrbia moderna (1818-1839), i la primera constitució dels Balcans es va proclamar en aquesta ciutat el 1835. Més endavant, la primera universitat de Dret de la recentment independitzada Sèrbia va ser fundada el 1838, precedida per la primera escola de gramàtica (Gimnazija), el 1833, així com el Teatre Nacional (1835) i l'Acadèmia Militar (1837).
Belgrad va prendre la davantera en convertir-se en la seu del tron el 1841. La Universitat de Kragujevac no es va restablir fins al 1976. La Kragujevac contemporània és coneguda per les seves fàbriques d'armes, munició, i sobretot la factoria d'automòbils Zastava, que va produir el popular Yugo, i que va assolir un acord d'adquisició pel Grup Fiat el 2008.[1]