Kremlin de Moscou

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Kremlin de Moscou
Vista nocturna
Vista hivernal
Vista aèria
Imatge
Vista aèria del Kremlin
Nom en la llengua original(ru) Московский Кремль Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusKremlin, districte històric, atracció turística, edifici d'administració pública, residència oficial i punt de referència Modifica el valor a Wikidata
Part deKremlin and Red Square (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAristotile Fioravanti
Palau de les Facetes
Alosius de Milan
Pietro Antonio Solari Modifica el valor a Wikidata
Construcció1420 Modifica el valor a Wikidata
Úsresidència oficial Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
atac al Kremlin de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície27,5 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMoscou (Rússia) i Tverskoi (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 55° 45′ 06″ N, 37° 37′ 04″ E / 55.751667°N,37.617778°E / 55.751667; 37.617778
Format perTsarskaya Tower (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1990 (14a Sessió)
Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia
Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia
Tsarskaya Tower
Lloc webkreml.ru Modifica el valor a Wikidata

El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.[1]

És el més conegut dels kremlins (ciutadelles russes), i inclou cinc palaus, quatre catedrals i la muralla i les torres. A més, dins d'aquest complex hi ha el Gran Palau del Kremlin que antigament era la residència de Moscou del tsar. El complex ara serveix com a residència oficial del president de la Federació Russa i com a museu, amb 2,84 milions de visitants el 2018.[2][Cal actualitzar] El recinte emmurallat té una forma triangular. A l'exterior limita amb la plaça Roja, amb la catedral de Sant Basili a l'est, el riu Moskvà al sud, i el jardí d'Alexandre a l'oest.[3]

Aquesta prestigiosa construcció és el kremlin més cèlebre, mot adaptat del rus кремль (kreml), que designa una fortalesa urbana,[4] i sovint també s'utilitza per metonímia, per referir-se al govern de la Federació Russa, de manera similar com succeeix amb la Casa Blanca per al govern dels Estats Units. Anteriorment, es referia al govern de la Unió Soviètica (1922–1991) i als seus membres més alts (com ara secretaris generals, primers ministres, presidents, ministres i comissaris). El mot «kremlinologia» es refereix a l'estudi de la política soviètica i russa.[5]

Una part del Kremlin està obert al públic. Es poden veure l'Cambra de l'Armeria, el Tsar Puixka, la Tsar Kólokol, peces d'artilleria i l'exposició d'escultures i talles de fusta russes.[6]

  1. ↑ Paul, Michael C «The Military Revolution in Russia, 1550-1682». The Journal of Military History, 68, 1, 2004, pàg. 9–45. DOI: 10.1353/jmh.2003.0401. ISSN: 1543-7795.
  2. ↑ «Most visited museums in Russia in 2018» (en anglès). Statista, 01-04-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 17 febrer 2023].
  3. ↑ «El kremlin y la Plaza Roja de Moscú» (en castellà). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 17 febrer 2023].
  4. ↑ «Кремль» (en rus). [Consulta: 17 febrer 2013].
  5. ↑ «Definition of KREMLINOLOGY» (en anglès). Merriam Webster. [Consulta: 17 febrer 2023].
  6. ↑ «200 years of Moscow Kremlin Museums» (en anglès). The Tretyakov Gallery Magazine, 19-11-2018. Arxivat de l'original el 2022-08-11. [Consulta: 17 febrer 2023].