Kutaissi

Kutaissi

ქუთაისი (ka)
Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat i gran ciutat
Localització
42° 16′ 18″ N, 42° 42′ 20″ E / 42.2717°N,42.7056°E / 42.2717; 42.7056
Estat	Geòrgia
Mkhare	Imerètia
Capital de	Imerètia Kingdom of Western Georgia (en) royaume de Géorgie occidentale (fr) royaume de Géorgie occidentale (fr) royaume de Géorgie occidentale (fr) Regne de Geòrgia Còlquida Gubèrnia de Kutaissi Imerètia Kutaisskij County (en) Geòrgia (2012–2018)
Població humana
Població	147.900 (2015) (2.184,64 hab./km²)
Geografia
Superfície	67,7 km²
Altitud	120 m-80 m
Creació	c. segle III aC
Organització política
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques
Identificador descriptiu
Codi postal	4600–4699
Fus horari	UTC+04:00
Prefix telefònic	(431)
Altres
Agermanament amb	Gandja (1996–) Columbia (1997–) Lviv (2002–) Khàrkiv (2005–) Dniprò (2007–) Poznań (2009–) Mikolaiv (2012–) Tartu (2017–) Jitòmir (2018–) Sumi (2018–)
Lloc web	kutaisi.gov.ge

Kutaissi (georgià: ქუთაისი, pronunciat [kʰutʰɑisi] (?·pàg.)) és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia. Va ser capital de Geòrgia del 1000 al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Guelati estan inscrits des del 1994 a la llista del Patrimoni de la Humanitat i, des del 2010, són dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Està a la vora del riu Rioni, a 85 km del mar, a 42º 42' de longitud i 42º 16' de latitud i a 125-300 metres del nivell del mar. Té fàbriques de cotxes, maquinària per a mineria, productes químics, sedes, calçat, roba, mobles i aliments enllaunats. Conserva les ruïnes d'una fortalesa construïda fa dos mil anys i té una catedral del segle xi. Com a altres monuments cal esmentar:

El castell de Bagrati, els monestirs de Guelati i de Motsameta, el Palau de Geguti, l'Okros Chardakhi (Mercat daurat), Sataplia karst, els monuments a David Agmashenebeli, a Akaki Tsereteli, als herois, a l'amistat, als treballadors, a Vaja Pxavela, i el Galaktioni.

Té un centre científic, un Museu d'Història i etnografia i un jardí botànic. La universitat de la ciutat es diu Universitat de l'Estat Akaki Tsereteli. També té una Universitat tècnica anomenada Nikolai Muskhelixvili; i un Institut d'Estudis subtropicals.

Té un teatre (el Meskhixvili, drames), una òpera (la Balantxvadze, òperes i ballet), un teatre de titelles (el Gogebaixvili) i un teatre d'humor. Té també una galeria de pintures (Galeria de D. Kakabadze), és la seu de la companyia estatal de danses i cançons folklòriques.

Entre molts altres, són fills de la ciutat els escriptors Akaki Tsereteli, David Kldiaixvili, Niko Lortkipanidze, Konstantine Gamsakhurdia, Shalva Dadiani, Leo Kiacheli; els poetes Paolo Iashvili, Titsian Tabidze, Kolau Nadiradze, Valerian Gaprindashvili (i d'altres organitzats en l'anomenat grup dels "Corns blaus"), Galaktion Tabidze; el músic Zakharia Paliaixvili: l'escultor Jacob Nikoladze o el pintor David Kakabadze.

La població és 147.635 habitants (2014).^[1]