L'Esquella de la Torratxa

Aquest article tracta sobre la revista. Vegeu-ne altres significats a «L'esquella de la torratxa (sarsuela)».

L'Esquella de la Torratxa

Tipus	revista
Fitxa
Llengua	català
Data d'inici	5 maig 1872
Data de finalització	6 gener 1939
Fundador	Innocenci López i Bernagossi
Lloc de publicació	Barcelona i Catalunya
Estat	Espanya
Identificadors
ISSN	1576-3714 i 2564-9574
OCLC	436702101
Lloc web	arca.bnc.cat…

L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia. L'Esquella de la Torratxa duia el subtítol de "Periòdich satírich, humorístich, il·lustrat y literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana", i va acabar la seva trajectòria al número 3.096, que aparegué el 6 de gener de 1939.^[1] El seu format era de 28x18,8cm i 28,5x22,3cm. Així doncs, amb els seus més de tres mil números i una seixantena d'anys publicant-se, va aconseguir que per les seves pàgines hi passessin la immensa majoria de dibuixants de premsa del seu temps. En la seva col·lecció (que podeu consultar a l'arxiu digital en línia Arca)^[2] es pot descobrir l'evolució del nostre país, des de les guerres carlines fins a la guerra civil, a través dels ulls de diverses generacions de dibuixants excepcionals, com Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer, «Picarol», «Apa», Ricard Opisso, Xavier Gosé, Josep Escobar, Josep Alloza, Tísner, Pere Calders o Antoni Clavé, entre molts d'altres, a banda de col·laboracions de joves artistes, com Picasso o Juan Gris. En l'apartat periodístic podem parlar de noms tan importants de l'època com: Serafí Pitarra, Prudenci Bertrana, Santiago Rusiñol (que hi signava «Xarau»), Rovira i Virgili, Francesc Curet o Màrius Aguilar.

Val a dir que L'Esquella no va tenir una vida ininterrompuda entre 1872 i 1939. Va néixer per substituir La Campana de Gràcia, i per aquest motiu en les seves dues primeres èpoques, només es publicaren quatre números. La tercera i definitiva aparició va tenir lloc el 19 de gener de 1879. Malgrat que no tenia un to tan polític com La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa va ser molt crítica amb la gestió municipal de la ciutat comtal, i molt especialment amb els seus alcaldes, com fou el cas de l'alcalde Rius i Taulet i la seva crítica gestió de l'Exposició Universal de 1888.

Tal com senyala Solà i Dachs:^[3]

“La Campana s'ocupava més dels fets de la política estatal i fins i tot internacional, mentre que L'Esquella era notari fidelíssim de tots els esdeveniments barcelonins [...] totes dues publicacions eren republicanes i anticlericals, dirigides escrites i dibuixades gairebé pel mateix equip. Aquests dos títols de la nostra premsa humorística són fonamentals per entendre el posterior desenvolupament de les publicacions d'aquest tipus, ja que per elles van passar gairebé tots aquells que han representat alguna cosa en les nostres lletres i en el nostre art”.

Durant molts anys, el seu títol fou La Esquella de la Torratxa, fins que el 1911 es normalitzà el seu títol. Així doncs, L'Esquella és sens dubte una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita, i a les seves pàgines hi ha retratada a través de l'humor i la caricatura l'evolució de la societat catalana i espanyola durant més de trenta anys.