Aquest article tracta sobre el barri. Vegeu-ne altres significats a «Font d'en Fargues». |
Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | font d'en Fargues | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
Comarca | Barcelonès | |||
Municipi | Barcelona | |||
Districte | Horta-Guinardó | |||
Població humana | ||||
Població | 9.505 (2021) (14.401,52 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 0,66 km² | |||
La Font d'en Fargues[1] és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Es troba al sud del barri d'Horta i al nord del turó de la Rovira, just entre la font que li dona nom i el torrent de Carabasses. Al voltant de la font, que es deia que tenia molta qualitat i propietats, s'hi celebraven festes i aplecs.
Històricament el territori del barri actual formava part del municipi de Sant Andreu de Palomar, agregat al de Barcelona el 1897. A partir de principis de segle xx ja s'hi havien construït algunes cases, però el projecte d'urbanització de les terres del mas Pujol (després conegut per can Fargas) es va dur a terme amb l'aprovació del projecte per part de l'Ajuntament de Barcelona, de la urbanització de la finca propietat de Montserrat de Casanovas Fernández de Landa, segons idea d'ella mateixa i del seu espòs Pere Fargas i Sagristà.[2]
El nom del barri prové de la font propietat de can Fargas que a finals del segle xix van arranjar amb la construcció d'una gruta i un quiosc modernista, alhora que l'aigua de la font es va començar a comercialitzar amb garrafes i distribuir a Barcelona.[3]