La Seu Vella de Lleida | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Catedral | |||
Arquitecte | Pere de Coma (primer arquitecte) | |||
Construcció | 1203 - 1286 (cobriment de les naus; obra finalitzada al segle xv) | |||
Consagració | 31 d'octubre de 1278 | |||
Ús | catedral catòlica, caserna i presó | |||
Dedicat a | Verge Maria | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic/gòtic | |||
Localització geogràfica | ||||
País | Catalunya | |||
Localització | Lleida | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 144-MH-EN | |||
Codi BIC | RI-51-0000156 | |||
Id. IPAC | 154 | |||
Id. IPAPC | 12474 | |||
Activitat | ||||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | turoseuvella.cat | |||
La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre el Turó de la Seu Vella, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.[1][2][3] El conjunt monumental ha estat triat dos cops Monument Favorit de Catalunya,[4] i el 2023 rebé 102.026 visitants.[5]
La catedral és al centre històric de la població, i es considera una obra romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols, considerades per part de la historiografia com una mostra paradigmàtica de l'anomenada Escola de Lleida.[6] Encarregada a Pere de Coma el 1193,[7] la primera pedra del temple fou posada el 22 de juliol de 1203,[7] i es consagrà el 1278,[8] per bé que l'obra no es va donar per acabada fins a la construcció del cimbori i el cobriment de les naus, el 1286.[9] El conjunt també està dotat d'un claustre, situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer terç del segle xiii i no es va acabar fins al segle següent.[10] Fou llavors que es perfa el conjunt, amb el campanar i la porta dels Apòstols.
La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de monumentalitat gòtica[11] arran de la persistència de les formes de l'art romànic fins al segle xiii, tot i que, davant les dificultats de categorització del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més representatius d'una arquitectura catalana del segle xiii.[12]
El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials els gestiona un consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Lleida.