La Seu Vella de Lleida

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Seu Vella de Lleida
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusCatedral
ArquitectePere de Coma (primer arquitecte)
Construcció1203 - 1286 (cobriment de les naus; obra finalitzada al segle xv)
Consagració31 d'octubre de 1278
Úscatedral catòlica, caserna i presó Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic/gòtic
Localització geogràfica
PaísCatalunya
LocalitzacióLleida
Map
 41° 37′ 04″ N, 0° 37′ 36″ E / 41.6178°N,0.6267°E / 41.6178; 0.6267
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN144-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000156 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC154 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC12474 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webturoseuvella.cat Modifica el valor a Wikidata
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910
La Seu Vella des de Cappont.

La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre el Turó de la Seu Vella, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.[1][2][3] El conjunt monumental ha estat triat dos cops Monument Favorit de Catalunya,[4] i el 2023 rebé 102.026 visitants.[5]

La catedral és al centre històric de la població, i es considera una obra romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols, considerades per part de la historiografia com una mostra paradigmàtica de l'anomenada Escola de Lleida.[6] Encarregada a Pere de Coma el 1193,[7] la primera pedra del temple fou posada el 22 de juliol de 1203,[7] i es consagrà el 1278,[8] per bé que l'obra no es va donar per acabada fins a la construcció del cimbori i el cobriment de les naus, el 1286.[9] El conjunt també està dotat d'un claustre, situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer terç del segle xiii i no es va acabar fins al segle següent.[10] Fou llavors que es perfa el conjunt, amb el campanar i la porta dels Apòstols.

La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de monumentalitat gòtica[11] arran de la persistència de les formes de l'art romànic fins al segle xiii, tot i que, davant les dificultats de categorització del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més representatius d'una arquitectura catalana del segle xiii.[12]

El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials els gestiona un consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Lleida.

  1. ↑ «La Seu Vella de Lleida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 17 de gener 2023. [Consulta: 31 gener 2017].
  2. ↑ «Castell de la Suda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 17 de gener 2023. [Consulta: 31 gener 2017].
  3. ↑ «Fortificacions modernes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 17 de gener 2023. [Consulta: 31 gener 2017].
  4. ↑ Monument Favorit dels Catalans
  5. ↑ Redacció «La Seu Vella supera els 102.000 visitants el 2023, un 13% més que el 2022». La Mañana, 20-06-2024 [Consulta: 20 juny 2024].
  6. ↑ Turisme de Lleida Arxivat 2014-10-29 a Wayback Machine. PDF
  7. ↑ 7,0 7,1 Imma LORÉS et al., La Seu Vella i el turó (Lleida: Pagès, 2007), p. 39.
  8. ↑ Imma LORÉS et al., La Seu Vella i el turó (Lleida: Pagès, 2007), p. 38.
  9. ↑ Junyent, Eduard. Catalunya Romànica. L'Arquitectura del segle xii. Biblioteca Abat Oliba: Sèrie Il·lustrada. Volum II pàg. 244 ISBN 978-84-720-2127-3
  10. ↑ Imma LORÉS et al., La Seu Vella i el turó (Lleida: Pagès, 2007), p. 32-33
  11. ↑ Barral i Alter, Xavier, Catedrals de Catalunya, 1994 Edicions 62, pàg. 17 ISBN 84-297-3823-1
  12. ↑ Manel REY CASCALES, Montserrat MACIÀ i Núria PIQUÉ, La Seu Vella de Lleida (Lleida: Pagès, 2004), p.18