La casa de papel és una sèrie de televisió espanyola d'atracaments creada per Álex Pina i produïda per Atresmedia en col·laboració amb Vancouver Media. La sèrie narra dos atracaments liderats pel Professor (Álvaro Morte), un en la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i un altre al Banc d'Espanya, des de la perspectiva d'una de les atracadores, Tòquio (Úrsula Corberó). La narració es desenvolupa en temps real i es recolza en flashbacks, salts en el temps, motivacions ocultes dels personatges i un narrador inestable per donar complexitat.
La sèrie es va plantejar inicialment com una sèrie limitada que seria de dues parts i es va presentar per primer cop al III FesTVal de televisió de primavera a Burgos del març de 2017.[1] La seva emissió original va ser de 15 episodis en la cadena espanyola Antena 3 des del 2 de maig de 2017 fins al 23 de novembre de 2017. Netflix va adquirir els drets globals d'streaming a finals d'aquell any. Va retallar la sèrie en 22 episodis més curts i els va estrenar a nivell mundial, començant amb la primera part el 20 de desembre de 2017, seguida de la segona part el 6 d'abril de 2018. L'abril de 2018, Netflix va renovar la sèrie amb un pressupost significativament més gran per a 16 nous episodis en total. La tercera part, amb vuit episodis, es va estrenar el 19 de juliol de 2019. La part 4, també amb vuit episodis, es va estrenar el 3 d'abril de 2020.[2] Aquell mateix dia es va estrenar a Netflix un documental en el qual participen els productors i el repartiment, titulat Money Heist: The Phenomenon. El juliol de 2020, Netflix va renovar la sèrie per a una cinquena i última part, que s'estrenaria en dos volums de cinc episodis el 3 de setembre i el 3 de desembre de 2021, respectivament. Tot i que la major part de sèrie es va rodar a Madrid, també es van filmar parts importants a Panamà, Tailàndia, Itàlia (Florència), Dinamarca i Portugal.
La sèrie ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Emmy Internacional a la Millor Sèrie Dramàtica en la 46a edició dels Premis Emmy Internacionals, així com elogis de la crítica per la seva sofisticada trama, els seus drames interpersonals, la seva direcció i per intentar innovar la televisió espanyola. La cançó italiana antifeixista "Bella ciao", que sona diverses vegades al llarg de la sèrie, es va convertir en un èxit de l'estiu a tot Europa en 2018. En 2018, va ser la sèrie de parla no anglesa més vista i una de les sèries més vistes en general a Netflix,[3] tenint especial ressonància entre els espectadors de l'Europa del sud i les regions llatinoamericanes.