Gioachino Rossini | |
Títol original | La donna del lago |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Gioachino Rossini |
Llibretista | Andrea Leone Tottola |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Poema The Lady of the Lake de Walter Scott (Walter Scott ) |
Creació | 1819 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | Opera seria |
Parts | Dos |
Personatges |
|
Instrumentació |
Darrere l'escenari: Primera banda: Segona banda: |
Estrena | |
Estrena | 24 d'octubre de 1819 |
Escenari | Teatro San Carlo de Nàpols, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 17 de maig de 1823, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya) |
La donna del lago (La dama del llac) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa[1] del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.[2]
Va ser la primera de les òperes italianes que van basar-se en les obres romàntiques de Scott,[3] i va marcar el començament del Romanticisme en l'obra de Rossini.[4] Scott va tenir molta influència en el desenvolupament de l'òpera romàntica italiana[5] fins al punt que el 1840 (vint anys després d'aquesta òpera), ja hi havia vint-i-cinc òperes italianes basades en obres seves, sent la més famosa Lucia di Lammermoor de Donizetti, de 1835. Varen seguir altres òperes en alemany, francès i anglès.[1] S'ha assenyalat que la història bàsica de Scott prové de "l'indici d'un incident derivat del costum freqüent de Jaume V, el rei d'Escòcia, de caminar pel regne disfressat".[6]
Escrita per al Teatre San Carlo de Nàpols, aquesta va ser la setena de les nou òperes que Rossini va escriure per a aquella casa entre 1815 i 1822.[5] Tot i que l'estrena el 24 de setembre de 1819 no va ser un èxit, van seguir-se moltes actuacions a les principals sales europees (a més de ser presentades a Cuba i per les principals cases sud-americanes) fins al voltant de 1860, després del qual l'òpera va desaparèixer fins al 1958. En els temps moderns, les actuacions s'han produït amb força freqüència.