Labradorita | |
---|---|
Varietat de: anortita | |
Fórmula química | (Ca, Na)(Si, Al)₄ O₈ |
Epònim | península del Labrador |
Classificació | |
Categoria | silicats > tectosilicats > feldespats |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.03c |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema triclínic |
Color | verd-pàl·lid, blau, de vegades sense color o blanc-gris |
Duresa | 6,3 |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 2,7 g/cm³ |
Índex de refracció | 1,55 a 1,75 |
Solubilitat | en àcid clorhídric |
Estatus IMA | mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada |
La labradorita o espectrolita, una varietat de l'anortita, és un mineral de la classe dels silicats, subgrup tectosilicats i dins d'aquestes pertany als feldespats denominats plagioclases. És un aluminosilicat de sodi i calci. És un membre intermedi de la sèrie de solució sòlida de les plagioclases, els extrems en són l'albita (plagioclasa de sodi) i l'anortita (plagioclasa de calci).
Se li va posar nom a partir que va ser descrita per primera vegada a la península del Labrador (Canadà), mentre que el sinònim d'espectrolita es refereix a la iridescència espectral que és típica d'aquest mineral.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la labradorita pertany a «09.FA - tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics», juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.[1][2][3]