Tipus | grup humà |
---|---|
Geografia | |
Estat | Tunísia |
Els laguatan eren una confederació tribal amaziga que vivia a la zona de la Cirenaica en època tardoromana.[1] En general la historiografia moderna els considera una tribu nòmada saltejadora,[2] però hi ha autors que els consideren un grup de saltejadors sedentari.[3]
Apareixen per primera vegada a la fi del segle iii,[4] quan els primers grups van començar a migrar cap a l'oest partint del desert de Líbia. Sota el nom d'Austuriani (que probablement és era el nom de la subtribu dominant) es registren com a saltejadors de la Cirenaica i Tripolitània al segle iv, i entorn del 520, sota el lideratge de Cabaó, van aconseguir una important victòria sobre els vàndals, dels quals n'obtingueren independència efectiva.[5] El 540 van tenir un paper important en les guerres tribals contra els romans d'Orient, fins que finalment foren derrotats per Joan Troglita.[6] Procopi de Cesarea (Guerra Vandàlica II.21.2 & II.28.47) els anomena leuates (llatí: Leuathae, grec: Λευάθαι), mentre que Corip[4] els anomena ilaguas i laguantan. Segons Corip encara eren pagans, i adoraven Gurzil, a qui identificaven com a fill Amun i d'una vaca (Iohannis II.109–110).[7]
Durant l'edat mitjana islàmica, Ibn Khaldun esmenta un grup tribal conegut amb el nom de Lawata o Louata, el qual s'estenia dels oasis del desert occidental d'Egipte fins a la Cirenaica, Tripolitània al sud i centre de Tunísia i l'est d'Algèria. Sens dubte es tracta del mateix poble.[8][6]