Lambel

Armes dels comtes d'Anjou: «D'atzur, sembrat de flors de lis d'or; ressaltant al cap un lambel de gules»

Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura.

La paraula «lambel» és un terme francès derivat d'un antic mot gal, «label», que designava un manat de cintes que decoraven el casc de l'armadura.

« Penjava al darrere i servia per distingir els fills del seu pare, perquè només en duien aquells que no eren casats, cosa que va ocasionar que se'n fessin brisures de les armories dels fadristerns.[1] »
Armes antigues de Clermont-en-Beauvaisais (de 1218 a 1252): «D'atzur, sembrat de flors de lis d'or; ressaltant al cap un lambel antic de cinc penjants de gules»
  1. Nicolas Viton de Saint-Allais: Dictionnaire encyclopédique de la noblesse de France. París, 1816.