Landwehr

Un Landwehr (paraula alemanya), landgraben o en neerlandès landweer o landgraaf és una fortificació militar de l'edat mitjana, típica de la gran planura europea.

Esquema d'un landwehr al costat d'un curs d'aigua

Consisteix d'un talús artificial de sorra i de pedres. Sempre s'aprofitava de les dades del terra: pujols, rius, aiguamolls, serrats sorrosos... Servien com a defensa i per a fitar un territori. La vigilància n'era assegurada des de torres o castells.

El canal de l'Isebek a la ciutat d'Hamburg n'és un bell exemple: d'un costat va apregonar-se el riu per fer la seva travessia més difícil i d'altre costat va aprofitar-se la terra excavada per a construir el talús que va ser plantejat d'arbres i arbusts espinosos com a crataegus o aranyoner, dels quals es teixien les branques per fer-ne una tanca densa. Hi ha landwehrs documentats de més de 100 quilòmetres de llargària.[1][2]

La majoria dels landwehrs van desaparèixer quan van perdre el seu paper defensiu pel progrés de les tecnologies militars. El terra va ser llaurat, a poc a poc el desnivell va desaparèixer i només queden traces al paisatge i a la toponímia. El nom de les ciutats de Landwehr a Alemanya o Landgraaf als Països Baixos prové de la presència de tal estructura defensiva. A les entorns de la ciutat d'Einbeck a la Baixa Saxònia un cercle de torres de vigilància desaparegudes, de les quals només queden reminiscències a la toponímia d'uns llogarets que fan possible de seguir el curs del landwehr a l'entorn de les terres de conreu fora de les muralles. A Hamburg hi ha un carrer Landwehr i una estació de la metropolitana S1 del mateix nom. A Berlín es troba el Landwehrkanal.

  1. ↑ Martin Kollmann, Landwehren. a: Romerike Berge. Solingen. tom 57, 2007, pàgines 27–41
  2. ↑ Bertus Brokamp, Landweren in Nederland Arxivat 2014-12-29 a Wayback Machine., Utrecht, Universitat d'Utrecht, 27-08-2004, (traducció: Landwehrs als Països Baixos)