La República Popular Democràtica de Laos, també anomenat el Lao,[1] és un estat del sud-est de l'Àsia, a la península d'Indoxina. Limita amb Birmània i la República Popular de la Xina al nord-oest, Vietnam a l'est, Cambodja al sud-est i Tailàndia a l'oest i sud-oest.[2] La seva capital i ciutat més poblada és Vientiane. La seva superfície és de 236 800 km² i una població estimada en 2017 de poc menys de 7 milions d'habitants.
El regne precursor a l'actual Laos és el regne de Lan Xang, que va existir entre el segle XIV i el segle xviii com un dels regnes més grans del sud-est asiàtic.[3] A causa de la seva ubicació geogràfica central al sud-est asiàtic, el regne es va convertir en un centre de comerç terrestre i es va enriquir econòmicament i culturalment.[3] Després d'un període de conflicte intern, Lan Xang es va dividir en tres regnes separats: Luang Prabang, Vientiane i Champasak. El 1893 els tres territoris van quedar sota un protectorat francès i es van unir per formar el que ara es coneix com a Laos. El 1945 va ser independent durant un breu període després de l'ocupació japonesa però va ser recolonitzada per França fins que va obtenir autonomia el 1949. Laos es va independitzar el 1953, amb una monarquia constitucional encapçalada per Sisavang Vong. Posteriorment va començar una guerra civil, que va veure com la resistència comunista, recolzada per la Unió Soviètica, lluitava contra la monarquia que més tard va quedar sota la influència dels règims militars recolzats pels Estats Units. Després de finalitzar la guerra del Vietnam, el 1975, va arribar al poder el comunista Pathet Lao, que va posar fi a la guerra civil. Laos va dependre de l’ajut econòmic i militar de la Unió Soviètica fins a la seva dissolució, el 1991.
Laos és membre de l'Acord comercial Asia-Pacífic, de l'ASEAN, de la Cimera d'Àsia Oriental i de la Francofonia. Laos va sol·licitar l'adhesió a l'Organització Mundial del Comerç el 1997 i el 2 de febrer de 2013 se li va concedir la pertinença plena. És una república socialista de partit únic, que defensa el marxisme-leninisme i està governada pel Partit Popular Revolucionari de Laos.
Els laosians, dominants políticament i culturalment, representen el 53,2% de la població, principalment a les terres baixes. Els grups mon-khmer, els hmong i altres tribus indígenes de les muntanyes viuen als contraforts i les muntanyes. Les estratègies de desenvolupament de Laos es basen en la generació d’electricitat a partir dels rius i la venda d’energia als seus veïns, concretament Tailàndia, Xina i el Vietnam, així com la seva iniciativa per convertir-se en una nació “lligada a la terra”, com demostra la construcció de quatre nous ferrocarrils que connecten Laos i els països veïns.[4][5] El Banc Mundial ha descrit Laos com una de les economies de més ràpid creixement del sud-est asiàtic i el Pacífic, amb un creixement anual del PIB del 7,7% des del 2009.[6][7]