Laura Pausini

Plantilla:Infotaula personaLaura Pausini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Faenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1993 Modifica el valor a Wikidata -
GènerePop i rock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficAtlantic Records Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFabrizio Pausini Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblaurapausini.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1306128 Rottentomatoes: celebrity/laura_pausini Metacritic: person/laura-pausini TMDB.org: 117092
Facebook: LauraPausini X: LauraPausini Instagram: laurapausini Youtube: UC2ScTcowKLzbyCl8ogJ_KKg Soundcloud: laura-pausini-official Spotify: 2e4nwiX8ZCU09LGLOpeqTH Apple Music: 882634 Last fm: Laura+Pausini Musicbrainz: 472b9953-1f10-4aed-b1ec-d0c23ffb2cf1 Songkick: 377970 Discogs: 80894 Allmusic: mn0000138235 Deezer: 1456 Modifica el valor a Wikidata

Laura Pausini (Faenza, 16 de maig de 1974) és una cantant, cantautora i productora italiana.[1][2]

Guanyadora de múltiples premis internacionals i nacionals a Itàlia, gràcies a la seva poderosa veu ha venut més de 70 milions de discos. Va obtenir el primer i tercer lloc al Festival de la cançó de Sanremo, dos Premis Lunezia, divuit Wind Music Awards, quatre premis al Festivalbar, set Telegatti i un Premi MTV de Música Italiana. A nivell internacional, ha guanyat quatre premis al Festival Internacional de la Cançó de Vinya del Mar, quatre Premis Lo Nostre, quatre Premis Grammy Llatins pels seus àlbums Escolta el 2005,[3][4] Yo canto el 2007,[5] Primavera anticipada a 2009,[6][7] i Hazte sentir en 2018.[8] un Premis Billboard de la música llatina, sis World Music Awards i ha rebut una nominació als Premis Emmy. El 2006, també es va convertir en la primera artista femenina italiana a guanyar un Premis Grammy, rebent el guardó al Millor Àlbum Pop Llatí pel disc Escucha. El 2021, va ser nominada al Premis Óscar a la Millor Cançó Original amb "Io sì (Seen)" de la pel·lícula La vida al davant (La vita davanti a sé). El senzill també va guanyar el Premis Globus d'Or a la Millor Cançó Original, convertint-se en la primera cançó en italià a guanyar el premi. Ha estat honrada com a Comanadora de l'Ordre al Mèrit de la República Italiana i com a Ambaixadora Mundial d'Emília-Romanya.

La seva carrera es distingeix per cantar en els idiomes italià i espanyol, però també per haver gravat cançons en portuguès, anglès, francès i català. Els seus àlbums han tingut èxit comercial principalment al continent europeu, Estats Units, Canadà, Síria, Orient Mitjà, Mèxic i la resta d'Amèrica, amb tretze àlbums d'estudi al mercat.

Les seves lletres parlen principalment sobre l'amor en les diferents formes: passional, fraternal; del desamor i ocasionalment de problemes socials com el racisme, la guerra, l'homofòbia, el medi ambient i la pobresa, entre d'altres. Saltà a la fama el 1993, guanyant la secció d'artistes nouvinguts del 43è Festival de Música de San Remo amb el seu senzill debut La solitudine, que es va convertir en un estàndard italià i un èxit internacional, encapçalant les llistes d'èxits als Països Baixos i Bèlgica. El seu àlbum debut homònim va ser llançat a Itàlia el 23 d'abril de 1993 i més tard es va convertir en un èxit internacional, venent 3 milions de còpies a tot el món. El seu següent àlbum d'estudi en italià, Laura, va ser llançat el 1994 i va confirmar el seu èxit internacional, venent 4 milions de còpies a tot el món.[9]

Durant el mateix any va llançar el seu primer àlbum en espanyol, Laura Pausini, compost per deu cançons adaptades originalment incloses en els seus treballs anteriors. L'àlbum va ser certificat diamant per l'Associació de Fonogràfics i Videogràfics d'Espanya, convertint-la en la primera artista no espanyola a vendre més d'un milió de còpies a Espanya.[10][11] lloc número dos en la categoria d'artista revelació femenina.[12]

Els seus majors èxits inclouen temes com La solitudine, Non c'è, Strani amori, Tra te e il mare, E ritorno da te, Resta in ascolto, Invece no i Benvenuto, entre d'altres. El seu àlbum més reeixit fins ara és Le cose che vivi, amb vendes que superen les 10 milions de còpies. El seu únic àlbum de cançons originals en anglès, From the Inside, va ser llançat en 2002; mentre que el 2006, el seu disc Io canto va ser l'àlbum més venut de l'any a Itàlia.[13] El 2004, Jason Birchmeier d'Allmusic considera les vendes de Pausini «una gesta impressionant per a algú que mai havia entrat realment al lucratiu mercat de l'idioma anglès». El 2014, FIMI va certificar les vendes de Pausini en més de 70 milions de discos amb un premi FIMI Icon, convertint-la en l'artista de música llatina no hispanoparlant més venuda.[14]

El 2022 va estrenar un documental biogràfic a Amazon Prime Video titulat Laura Pausini: Piacere di conoscerti; una pel·lícula que repassa així la seva trajectòria laboral des dels seus primers passos com a jove prodigi fins a la seva edat adulta.[15] En el mateix any, presenta la gala del LXVI edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió,[16] prèviament va debutar com a presentadora conduint el programa de televisió Laura & Paola el 2016 amb l'actriu Paola Cortellesi, després d'això també va participar en diverses edicions de La Voz España i La Voz México com a coach, així com jutge a Factor X. El diari britànic The Sun la va ubicar al lloc número 30 de les 50 cantants inoblidables.[17]

  1. ↑ «Todo lo que no sabías de Laura Pausini» (en castellà). La voz de Galicia, 19-03-2018. [Consulta: 7 abril 2024].
  2. ↑ «Laura Pausini. Noticias, fotos y biografía de Laura Pausini» (en castellà). ¡Holaǃ. [Consulta: 7 abril 2024].
  3. ↑ «Laura Pausini Winner» (en anglès). grammy.com. [Consulta: 10 agost 2013].
  4. ↑ «Laura Pausini vince il Grammy Premiata per il pop latino» (en italiano). repubblica.it. [Consulta: 10 agost 2013].
  5. ↑ «Laura Pausini trionfa ai Latin Grammy Awards» (en italiano). ansa.it. [Consulta: 10 agost 2013].
  6. ↑ «Laura Pausini muestra su serenidad y paz interior en Primavera anticipada». pergaminovirtual.com.ar. [Consulta: 10 agost 2013].
  7. ↑ «Итальянская певица Лаура Паузини впервые приедет в Москву с сольным концертом» (en ruso). itar-tass.com, 14-04-2014. [Consulta: 16 maig 2014].
  8. ↑ Laura pausini gana el grammy latino 2018
  9. ↑ Mario Luzzatto Fegiz. «Laura Pausini: no alla moda del pop latino» (en italià). Corriere della Sera, 15-09-2000. Arxivat de l'original el 22 juliol 2013. [Consulta: 8 setembre 2013].
  10. ↑ Assante, Ernesto. «L'intrigante soul della regina del pop». la Repubblica, 14-02-2002. Arxivat de l'original el 18 maig 2012. [Consulta: 29 juliol 2011].
  11. ↑ «Especial: Laura Pausini». peru.com. Arxivat de l'original el 4 d'octubre de 2013. [Consulta: 1r setembre 2013].
  12. ↑ «Laura Pausini - Cadena Dial». cadenadial.com. Arxivat de l'original el 19 de gener de 2014. [Consulta: 15 febrer 2014].
  13. ↑ «Classifiche Annuali 2007 FIMI-AC Nielsen: al primo posto Eros Ramazzotti con E2». Federation of the Italian Music Industry, 10-01-2008. Arxivat de l'original el 6 maig 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  14. ↑ «Laura Pausini: Icon Award by Fimi & Italian Trade for her sales of more than 75 million records worldwide». Fimi & Italian Trade. Arxivat de l'original el 4 desembre 2014. [Consulta: 27 novembre 2014].
  15. ↑ «Laura Pausini: «No soporto a los cantantes que ya no cantan sus primeras canciones»» (en castellà).
  16. ↑ «La 'otra vida' de Laura Pausini: "Descubrí Eurovisión en España"» (en castellà).
  17. ↑ «As 50 cantoras que nunca serão esquecidas» (en portugués). Yahoo!, 13-05-2011. Arxivat de l'original el 4 de febrer de 2010. [Consulta: 3 agost 2013].