Lawrenci | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
103Lr
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Desconegut | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Lawrenci, Lr, 103 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Actínids (de vegades és considerat com un metall de transició) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | n/d, 7, d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | [262] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Rn] 7s2 5f14 7p1 2, 8, 18, 32, 32, 8, 3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid ((predit)) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 1.900 K, 1.627 °C | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 443,8 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.428,0 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3a: 2.219,1 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Hexagonal compacta (predit)[1] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 22537-19-5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del lawrenci | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El lawrenci és un element sintètic de la taula periòdica que pertany a la sèrie dels actinoides, el símbol del qual és el Lr i el seu nombre atòmic és 103. Fou sintetitzat per primera vegada el 1961 per un equip estatunidenc liderat per Albert Ghiorso de la Universitat de Califòrnia a Berkeley bombardejant nuclis de californi amb cations de bor accelerats en el ciclotró del Berkeley Radiation Laboratori. Fou nomenat en honor del físic estatunidenc Ernest Lawrence, inventor del ciclotró.[2][3] El 1965 investigadors soviètics també aconseguiren sintetitzar-lo bombardejant àtoms d'americi amb cations d'oxigen. Aquests isòtops i els que s'han observat posteriorment en cadenes de desintegració d'elements més massius són molt inestables. El lawrenci 266 té el període de semidesintegració més llarg, 11 h.[4] A causa d'aquesta inestabilitat no té cap aplicació, excepte les científiques. Tots els altres isòtops, excepte 260Lr, 261Lr, 262Lr, es desintegren amb una vida menor a un minut.