| Literatura |
|---|
 |
| Principals formes |
| Prosa · Poesia · Narració · Teatre |
| Gèneres literaris |
| Aventura · Comèdia · Drama · Èpica · Eròtica · Lírica · Tragèdia · Tragicomèdia · Ciència ficció · Sàtira |
| Mitjans |
| Oral · Llibre · Llibre digital · Còdex · Papir |
| Història |
| Universal · En català · Europea · Asiàtica · Africana · Americana · Hispànica · Andorrana · Barroca · Literatura llatina · Biografia d'escriptors · etc |
| Mètode, anàlisi i discussió |
| Narratologia · Teoria de la literatura · Sociologia de la literatura · Crítica literària · Premis literaris · Literatura comparada · Filologia · Retòrica |
| Portal de literatura |
La literatura comparada és la disciplina empírica que estudia i compara diferents texts literaris o altres formes d'expressions culturals, per damunt de les barreres nacionals pròpies de la filologia.
S'entén com altres expressions culturals: la pintura, l'escultura, l'arquitectura, la música, la filosofia, la història, les diferents ciències socials, la religió, les ciències naturals, entre d'altres.
Els seus orígens són a la primera meitat del segle xix a França, i els seus fundadors més rellevants són Abel François Villemain, Jean-Jacques Ampère, Claudio Guillén, Robert Remak i Dionýz Ďurišin dins de l'Escola de Bratislava, són estudiosos molt importants.
La literatura comparada es desenvolupa després de les tres grans disciplines literàries: la crítica literària, la teoria de la literatura i la història literària.
Encara que inicialment basava el seu estudi en la comparacions entre autors i literatures nacionals o entre models literaris de diferents tradicions, al llarg del segle XX ha tendit a estudiar un grau d'abstracció i sistematització superior a les varietats locals, com la temàtica, la forma o els gèneres, així com la relació entre la literatura amb altres formes artístiques.[1]
Actualment busca afinitats entre autors, temes, moviments o estils de diferents països i períodes per concebre la literatura com un tot on les influències es donen entre llengües i corrents. Recull la tradició de "literatura mundial" encetada per Goethe i altres romàntics (també anomenada literatura universal), com a sistema de comunicació literària, on la psicologia i sociologia tenen un pes molt important.[2]