La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el segle xviii. El segle més característic del Barroc literari espanyol és el segle xvii,[1] en el qual aconsegueixen el seu màxim nivell, prosistes com Baltasar Gracián i Francisco de Quevedo, dramaturgs com Lope de Vega, Tirso de Molina, Calderón de la Barca i Juan Ruiz de Alarcón, o la producció poètica dels citats: Quevedo, Lope de Vega i Góngora.
Les característiques fonamentals de la literatura barroca espanyola són la progressiva complexitat en els recursos formals, una temàtica centrada en la preocupació pel pas del temps i la pèrdua de confiança en els ideals neoplatònics del Renaixement.[2] Tanmateix, cal destacar la varietat i diversitat en els assumptes tractats, l'atenció al detall i l'afany d'atraure un públic ampli, del qual és exemple la proliferació de la comèdia nova de Lope de Vega.[3] Es passa d'una preocupació sensual dominant al segle xvi, a un èmfasi en els valors morals i pedagògics, en què conflueixen dos corrents: el neoestoïcisme i el neoepicureïsme.[2] El Criticón de Gracián suposa un punt d'arribada en la reflexió barroca sobre l'home i el món, la consciència del desengany, un pessimisme vital (però, no exempt d'esperança), amb una crisi de valors general.[2]
La barreja de gèneres és una de les característiques del Barroc.[4] En Góngora hi conviu la poesia lírica d'estil sublim de la Fábula de Polifemo y Galatea, que fa virtut de la dificultat amb romanços i letrillas satíric burlesques, d'àmplia difusió popular. Els dos corrents es fan híbrids en la Fábula de Píramo y Tisbe. Quevedo cultiva tant els poemes metafísics i morals més transcendents, com escriu sobre assumptes de baix nivell i fins i tot de mal gust.(Gracias y desgracias del ojo del culo).[5]
El teatre barroc espanyol configura una escena popular que ha perdurat com a producció clàssica per al teatre contemporani. Els drames filosòfics de Calderón de la Barca, dels quals és un exemple excel·lent La vida es sueño, suposen un zenit en la producció dramàtica espanyola. Com tota la literatura barroca, s'inscriu en una època d'esplendor que rep el nom genèric de Segle d'or.[6]
- ↑ «Literatura barroca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martínez Obregón, Alejandro Martínez. Actualidad y vigencia del Barroco (en castellà). Verbum Editorial, 2014-02-05, p. 17. ISBN 978-84-9074-002-6.
- ↑ López Martín, Ismael «Lope de Vega y el descubrimiento de la verdad en la comedia nueva». Dicenda: Estudios de lengua y literatura españolas, 32, 2014, pàg. 59–71. ISSN: 0212-2952.
- ↑ Vega, Lope de. Peribáñez y el Comendador de Ocaña (en castellà). Ediciones Colihue SRL, 1959, p. 136. ISBN 978-950-563-654-9.
- ↑ García Plata, José María. «Quevedo o el ingenio conceptista del Siglo de Oro español» (en castellà). Moon Magazine, 21-08-2018. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Abad Nebot, Francisco «Sobre el concepto literario de 'Siglo de Oro': Su origen y su crisis». Anuario de estudios filológicos, 9, 1986, pàg. 13–22. ISSN: 0210-8178.