Litiofilita | |
---|---|
Fórmula química | LiMn2+PO₄ |
Epònim | liti i amic |
Localitat tipus | Fillow quarry (en) |
Classificació | |
Categoria | Minerals fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.02 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Ortoròmbic, dipiramidal |
Hàbit cristal·lí | Comú en crosta de cristalls amb superfícies desiguales; normalment massiu, rar granular. |
Color | Marró vermellós, marró groguenc, dorat, taronnja-salmó |
Exfoliació | Bona |
Fractura | Irregular subconcoidea |
Duresa | 4 - 5 (Mohs) |
Lluïssor | Subvítri, resinós a gras |
Color de la ratlla | Blanca-gris |
Densitat | 3,43 |
Pleocroisme | Dèbil, rosa pàl·lid |
Solubilitat | Soluble en àcids |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Lhp |
La litiofilita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat "grup de la trifilita". Va ser descoberta l'any 1878 en mines de la localitat de Branchville, a l'estat de Connecticut (EUA), sent nomenada a partir de liti i del grec talls -amistat-, en al·lusió al seu contingut en liti.
Un sinònim poc usat és el de litiolita.