Livermori

Livermori
116Lv
moscovilivermoritennes
Po

Lv

(Usn)
Aspecte
Propietats generals
Nom, símbol, nombre livermori, Lv, 116
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metall del bloc p¡)
Grup, període, bloc 167, p
Pes atòmic estàndard [293]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p4 (predit[1])
2, 8, 18, 32, 32, 18, 6(predit)
Configuració electrònica de livermori
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[1][2])
Densitat
(prop de la t. a.)
12,9 g·cm−3(predit[1])
Punt de fusió 637–780 K, 364–507 °C((extrapolat)[2])
Punt d'ebullició 1.035–1.135 K, 762–862 °C((extrapolat)[2])
Entalpia de fusió 7,61 kJ·mol−1((extrapolat)[2])
Entalpia de vaporització 42 kJ·mol−1 (predit[3])
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació −2,[4] +2, +4
(predit[1][3])
Energies d'ionització
(més)
1a: 723,6 kJ·mol−1 (predit[1])
2a: 1.331,5 kJ·mol−1 (predit[3])
3a: 2.846,3 kJ·mol−1 (predit[3])
Radi atòmic 183 pm(predit[3])
Radi covalent 162–166 pm (extrapolat)[2]
Miscel·lània
Nombre CAS 54100-71-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del livermori
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
293Lv sin 61 ms α 10,54 289Fl
292Lv sin 18 ms α 10,66 288Fl
291Lv sin 18 ms α 10,74 287Fl
290Lv sin 7,1 ms α 10,84 286Fl

El livermori és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116. Pertany al grup 16 dels calcògens i al 7è període. La seva configuració electrònica és [Rn] 6d¹⁰ 7s² 7p4. Fou sintetitzat per un grup de científics russos i estatunidencs el 2000. El seu nom ve donat en honor del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, a Livermore, Califòrnia, Estats Units, membres del qual participaren en el descobriment. S'han observat quatre isòtops, caps d'ells estable, per la qual cosa no s'han pogut fer a hores d'ara estudis experimentals sobre les seves propietats.[5]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
  4. Thayer, John S. Relativistic Effects and the Chemistry of the Heavier Main Group Elements. 10, 2010, p. 83 (Challenges and Advances in Computational Chemistry and Physics). DOI 10.1007/9781402099755_2. ISBN 978-1-4020-9974-8. 
  5. «Flevorio y Livermorio, nuevos elementos de la tabla periódica» (en castellà). europapress.es, 01-12-2011. [Consulta: 27 maig 2014].