Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.[1] Acostumen a ser alimentats per rius o glaceres, que reben el nom d'immissaris, i desguassen mitjançant uns altres rius, anomenats emissaris. Uns i altres poden mancar, i aleshores l'alimentació i el desguàs del riu poden ésser subterranis, en cas de relleus càrstics, o bé l'aigua pot perdre's per evaporació, en conques endorreiques.[1]
.jpg)
La superfície i la profunditat dels llacs és molt variable. N'hi ha d'una gran superfície com la mar Càspia, amb 371200 km², un llac endorreic o terminal. La seva aigua no arriba a l'oceà i per causa d'això, els minerals s'acumulen en l'aigua i a mesura que s'evapora es torna salat.[2]
La profunditat és ben diversa i en un mateix llac pot variar d'uns pocs metres com al llac Eyre (profunditat mitjana: 3,0 m.; profunditat màxima:6,0 m.), a alguns centenars com al llac Baikal (profunditat mitjana: 336 m.; profunditat màxima: 1.637 m.).
Els llacs naturals es troben generalment en les àrees muntanyoses, a les zones on hi ha falles importants i a prop d'àrees amb neus perpètues o amb glaciació contínua. Altres llacs són en conques endorreiques o a les valls dels cursos dels rius madurs, on un canal fluvial s’ha anat eixamplant fins a convertir-se en una conca.
Hi ha llocs al món amb llacs formats a causa de les caòtiques pautes de drenatge de la darrera edat de gel. Tots els llacs són temporals en escales de temps geològiques, ja que s’ompliran lentament de sediments (colmatació) o s’abocaran fora de la conca que els conté. La desaparició dels llacs és deguda a dues causes: l'emplenament de la conca pels sediments i l'erosió de les barreres que mantenen retinguda l'aigua.
El llac més gran dels Països Catalans és el llac o estany de Banyoles, conformant un espai lacustre rellevant i escortat de diversos petits estanys al seu voltant.[1][3]
Molts llacs són artificials i s'han construït per a l'ús industrial o agrari, per a la generació d’energia hidroelèctrica o per al subministrament d’aigua domèstica (embassaments), o amb finalitats estètiques, recreatives i altres activitats.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Llac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Caspian sea. Lake Profile» (en anglès). LakeNet. wordlakes.org, 2004. [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ Sacasas Luís, J.. Geografia de Catalunya. 57. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 96-97 (Cavall Bernat). ISBN 978-84-84-8415-915-5.